A finals del 2020, tres cellers familiars de Tarragona van ser sancionats pel departament d’Agricultura perquè posaven als seus vins el nom de la població on treballen les vinyes i fan el vi. La raó és que no formaven part de les DO Tarragona i Montsant, que feien un ús privatiu dels noms dels municipis integrats en la denominació d’origen. La normativa permet que ho facin totes les DO del país –també amb les d’oli existeix aquest problema.

Les multes d’alguns miler d’euros van ser pagades però van despertar un moviment espontani de solidaritat entre un centenar de vitivinicultors. Es van intentar organitzar, primer, com a entitat però l’Institut Català del Vi (Incavi) no els reconeixia com a interlocutors perquè no formaven part de DO. Van optar per organitzar-se en el Gremi Vinyataires Lliures, que avui es presentava públicament a Barcelona. El gremi els dona la representativitat d’una “associació empresarial per tenir força davant l’administració” explica Josep Dasca, vinyater de Valls i un dels inicialment sancionats.

Avui són una setantena d’agremiats que, en la gran majoria, no estan integrats en DO perquè, tot i la diversitat de casuístiques, conreen i vinifiquen de manera natural, sense química industrial, sense llevats externs afegits al most, sense filtrar, sense clarificar, o sense utilitzar sulfurós per controlar la fermentació. Lògicament la majoria tenen el certificat ecològic CCPAE i, aquells que no el tenen, “no vol dir que facin vins convencionals sinó que simplement no l’han demanada. Tots fan agricultura sostenible”, explica el vinyataire Rubén Parera, de Sant Llorenç d’Hortons (Penedès).

La interlocució amb l’Incavi és, avui, bona i confien que, a les ampolles, podran indicar la varietat de raïm i l’anyada –si no paguen una certificació externa les DO no els ho permeten. L’obstacle principal continua sent els topònims, que s’han convertit en patrimoni exclusiu de les DO. “Ho tenen tancat a pany i clau”, lamenta Parera.

Per això, el Gremi de Vinyataires Lliures s’integra a la Confederació Europea de Vinyaters Independents (CEVI), formada per uns deu mil productors i elaboradors de vint països. “Representen models familiars, independents de DO, petits agricultors artesans. Es vol que es reconegui la figura del vinyeró, diàleg amb l’administració i poder utilitzar els topònims per transparència amb el consumidor i perquè representem al territori”, explica Gabriel Castelló, vinyataire de Rabós (Empordà).

En la presentació ha planat la gran paradoxa que suposa que petits vitivinicultors que fan el seu vi amb el seu raïm no puguin indicar-ne l’origen i, en canvi, per la caiguda de producció de la sequera, la DO Cava pugui comprar vi de fora que podrà vendre amb aquesta denominació.