Notable satisfacció vital

Com de satisfets estan amb la vida els catalans? Segons el nou indicador de benestar relatiu, el conjunt de la societat catalana puntua el seu benestar amb un 6,9 sobre 10. Per arribar aquest número hi ha diversos indicadors amb els quals es mira d’esbrinar quins factors aporten més satisfacció en la vida. Tot això forma part de la nova iniciativa del govern, que veu en la percepció individual del benestar una clau per desenvolupar polítiques públiques que millorin la qualitat de vida de les persones.

El gran gruix de la població, el 51,8% dels estudiats, considera que està bastant satisfet, i puntua entre un 7 i 8 sobre 10 la seva vida. Les persones que puntuen amb un 5 o 6 la seva satisfacció són el 23,7%. Seguidament, els més contents amb la seva situació actual, que puntuen amb un 9 o un10, són el 14,9%. La minoria la trobem amb els resultats més negatius. El 6,4% qualifica amb un 3 o un 4 la seva complaença i el 3,2% dels consultats consideren que no estan gens satisfets amb la seva vida, i la puntuen amb un 1 o un 2.

Segons l’edat, els factors que es relacionen amb la satisfacció amb la vida canvien. La salut, per exemple, té una gran importància per a les persones de més de 65 anys, en comparació de les persones de 18 a 29 anys. “No és que la gent jove no doni importància a la salut, sinó que no tenen problemes de salut”, explica Ada Ferrer-i-Carbonell, una de les autores de l’estudi. Com que no pateixen per la salut, la gent jove no la té tan present a l’hora de jerarquitzar quins factors són clau per a la seva satisfacció. De la mateixamanera, el sector de la població més avançat en edat no posa un gran pes en l’àmbit laboral per obtenir satisfacció, a diferència dels altres tres grups d’edat.

La tendència que es pot veure és que, com més jove, més insatisfet. Amb tot, segons l’autora, l’edat en si mateix té un impacte petit en el benestar, és més la situació vital de les persones. En aquesta línia, la psicòloga clínica especialista en benestar i recuperació en salut, Estefania Guerrero, determina que el grup més jove té una situació vital condicionada per les crisis, la precarietat i la desafecció. “Molts factors de motivació han baixat perquè abans si que es creia més en la cultura de l’esforç, ara es veu clar que hi ha altres aspectes, que no depenen de tu, que impedeixen arribar als teus objectius”, analitza. Estar a l’atur és una de les variables que té un efecte més negatiu en el benestar. “La gent desocupada és la més insatisfeta”, explica la directora de l’estudi. Segons l’indicador, els ingressos també condicionen la percepció del benestar. Cada cop que la població cobra més, augmenta la seva satisfacció. “Arriba un moment en què guanyar una mica més té un impacte més petit; al principi cada euro és més significatiu”, explica Ferrer-i-Carbonell. La conclusió de l’estudi és que els ingressos són un mitjà per tenir una estabilitat. Per això, les persones amb feines estables i amb una certesa són les que estan més complaents. “No són només els diners, és la seguretat que et donen, la gent prefereix tenir menys i constantment que tenir molt i inconstantment”, hi afegeix l’autora. El capital social és l’altre gran indicador de benestar. No sentir-se sol, tenir gent amb qui confiar i compartir bons moments són aspectes molt apreciats per les persones per poder sentir-se satisfetes.

L’autora defensa que tenir en compte la percepció que els individus tenen del seu benestar és molt important perquè dues persones poden tenir la mateixa renda, però degut a la seva situació personal una pot estar en situació de vulnerabilitat i l’altra, no. “La correlació que hi ha entre la satisfacció amb la vida i la situació econòmica depèn més de la percepció de vulnerabilitat que dels ingressos, i també ens interessa entendre què genera aquesta percepció”, assenyala Ferrer-i-Carbonell. Guerrero hi afegeix que l’autopercepció importa perquè depèn de quin significat dona l’individu a la situació que està vivint. “Quan la persona incorpora la seva percepció et dona una informació que potser no coneixes”, contextualitza Guerrero. Tot i això, “no hem d’oblidar que la percepció no deixa d’estar retroalimentada per quelcom objectiu”, matisa la psicòloga.

Aquests resultats tenen l’objectiu d’ajudar a orientar polítiques públiques prioritzant el benestar dels ciutadans. “Durant algun temps s’entenia el benestar com els ingressos econòmics i, per tant, la política havia d’estar enfocada en els beneficis”, critica Guerrero. “En aquesta anàlisi determinem que els ingressos són importants, però ho és més donar una sensació de no vulnerabilitat; com no tenir por de perdre la teva casa”, explica Ferrer-i-Carbonell. “Les crisis econòmiques cícliques i els creixements posteriors desestabilitzen el benestar, es preferible un creixement sostenible en el temps”, opina l’autora de l’estudi.