La Cambra dels Diputats italiana, reunida a Torí, va proclamar l'Estat Unitari d'Itàlia. El procés d'unificació havia estat de caire militar: el 1859, l'exèrcit francopiemontès havia vençut els austríacs a Magenta i a Solferino, cosa que li va permetre ocupar la Llombardia i el Piemont. Un cop pacificat el nord, el republicà Giuseppe Garibaldi (a la foto), amb un exèrcit de voluntaris –els «camises vermelles»–, va conquerir els estats del sud. Garibaldi, per no dividir el moviment nacionalista, va renunciar a la possibilitat d'un país republicà, va cedir a Víctor Manuel II de Savoia les seves conquestes i el va reconèixer com a rei d'Itàlia.

Els Reis Catòlics decreten l'expulsió de tots els jueus dels regnes hispànics, si aquests no accepten el baptisme cristià. La mesura va afectar uns 150.000 jueus, dels quals 3.000 eren catalans.

Napoleó Bonaparte fuig de l'illa d'Elba, i el general Ney, que li havia de tallar el pas, es posa a les seves ordres i rep el comandament del segon cos de l'exèrcit.

El govern soviètic estableix la seva seu a Moscou i s'instal·la al Kremlin.

El Senat dels EUA aprova el pla Marshall.

Els andorrans aproven en referèndum, amb un 72 per cent, la seva primera Constitució, que estableix institucions democràtiques.