Reciclatge i esclavatge

Porto uns quants dies d'allò més enfeinat. I la veritat és que em falten hores. No trobo temps per familiaritzar-me amb la gestió de residus domèstics que impulsa l'Ajuntament de Barcelona. Com vostès sabran, als carrers de la ciutat han aparegut cinc nous contenidors –de colors diferents– on llençar les deixalles domèstiques. Sembla fàcil, però no ho és. A hores d'ara, sóc incapaç de recordar què ha d'anar a cada contenidor. Reconec que l'autoritat s'ha esforçat enviant a cada llar la informació pertinent. Però no hi ha manera. M'explico. ¿Com volen que recordi que al contenidor marró hi haig de llençar restes de fruita, verdura, pa, carn, peix, closques d'ou, marisc, ossos, marro del cafè, bosses d'infusions, plantes, herbes, serradures, taps de suro, paper i llumins? ¿Com volen que recordi que al contenidor gris hi haig de llençar embolcalls de composició mixta, paper d'alumini, bolquers, compreses, pols d'escombrar, cendra, burilles de cigarreta, articles de pell, ceràmica, paper i plàstic molt brut, cotó fluix, cabells, bolígrafs, llapis usats i excrements d'animals? ¿Com volen que recordi que al contenidor groc hi haig de llençar brics, envasos i bosses de plàstic, xapes i tapes metàl·liques, llaunes de beguda i conserva, paper d'alumini, envasos de iogurts i safates de porexpan? ¿Com volen que recordi que al contenidor blau hi haig de llençar diaris, revistes, caixes de cartró, llibretes sense l'espiral metàl·lica, sobres, bosses de paper, folis i paper d'embalatge o de regal? Només recordo que al contenidor verd haig de llençar-hi ampolles i envasos de vidre sense taps ni suros. D'altra banda, que potser haig de tenir a la galeria del pis –d'espai reduït, per cert– cinc contenidors de colors diferents? Sincerament, no sé com sortir-me d'aquest embolic. L'assumpte m'obsessiona. Començo a pensar que el reciclatge és un esclavatge.