TOBOGAN
JOCS OLÍMPICS DE VANCOUVER
Mirambell, sensacions de vertigen
El pilot va apostar de valent per ser a Vancouver i un cop allà vol lluitar per competir en la final
Ander Mirambell ha deixat de ser aquell pilot exòtic que apareixia en les competicions amb unes sabatilles esportives amb un ratllador de formatge i una granota d'esquí de fons. L'Indiana Jones del tobogan. Com al casino, Mirambell s'ho va jugar tot a una sola carta, a blanc o negre. Tenia un somni, ser olímpic en els Jocs d'hivern de Vancouver, i una moral a prova de bombes. «No sé si tornaria a fer-ho, però no desitjo que ningú hagi de passar pel mateix que jo. Si volia classificar-me per als Jocs m'hi havia de dedicar al cent per cent, tant físicament com mentalment, sinó era impossible», admet el pilot català. És el preu que ha hagut de pagar per tractar-se d'un pioner, per apostar per una especialitat, el tobogan (skeleton), totalment desconeguda a Catalunya i a la resta de l'Estat espanyol. Sense material, sense entrenadors, sense instal·lacions, Mirambell ha hagut de buscar-se la vida i obrir el camí per a futurs practicants.
El pilot barceloní resident a Terrassa ha hipotecat cinc anys de la seva vida per aquest repte olímpic. Va començar amb una espardenya i una sabata i, després de mil i una aventures, els principals referents mundials d'aquesta especialitat ja no el veuen com una rara avis. S'ha guanyat amb tota justícia una plaça per als Jocs, i la persistència i la imaginació a l'hora de plantejar els entrenaments sobre sec, amb una evident falta de recursos, ja ha rebut felicitacions per part dels millors especialistes.
L'objectiu de Mirambell a Whistler, l'escenari de les competicions de tobogan, és aconseguir el seu millor resultat de la temporada. Això vol dir accedir a la sèrie final, un privilegi restringit als 20 primers classificats després de les tres baixades prèvies. Precisament, el pilot català es va desplaçar a Vancouver amb molt bones sensacions just després d'haver acreditat el seu millor resultat en la copa del món; el 21è lloc signat a la pista d'Igls (Àustria). De totes maneres, el propòsit de Mirambell, que demà farà 27 anys, és «aprendre el màxim possible». I és que la mitjana d'edat dels competidors de la copa del món és d'entre 34 i 35 anys. «L'últim campió mundial tenia 42 anys i al Japó n'hi ha un que en té 45», apunta el català. És clar que l'edat no seria un impediment perquè Mirambell pogués arribar a uns hipotètics Jocs Olímpics d'hivern del 2022 a Catalunya. De totes maneres, té molt clar que per continuar endavant en aquesta especialitat necessita «un projecte il·lusionant». «Vull disposar de les mateixes eines que els altres competidors, que els entrenadors estiguin recompensats, poder fer més concentracions [...]. De moment, he sobreviscut, però necessito saber si puc ser un atleta top 20. O si puc estar entre els 10 o 15 primers. Això és el que demano per als pròxims quatre anys», ressalta. Com a esportista olímpic, ja percep ajudes del pla ADO i del CSD, que inverteix en la manutenció i els viatges, però al començament s'ho va haver de pagar gairebé tot de la seva butxaca. De fet, quan va començar, el 2005, ni tan sols estava creada la Federació Espanyola d'Esports de Gel.
Alguns suports i mil aventures.
Les sensacions de tirar-se bocaterrosa a quatre dits del terra i a més de 100 km/h són de vertigen. «Són sensacions difícils d'explicar. Suposo que deu ser semblant a pilotar un fórmula 1. Són com els 3 o 4 segons primers quan et llances en paracaigudes. Et falta l'aire. Primer corres com un animal, després t'has de relaxar i intentar anar cada cop més de pressa. Has d'estar súper concentrat, perquè una errada pot resultar fatal.»
El pilot català ha estat pioner del tobogan
al país i ara ja rep el reconeixement dels
millors especialistes
LA FITXA
Imaginació i reciclatge per un somni olímpic
Abans d'especialitzar-se en el tobogan, Ander Mirambell va practicar sense èxit el futbol. Després també va competir en l'atletisme i en aquest esport ja va obtenir resultats més destacables com ara un títol català en decatló i un sisè lloc en l'estatal sub-23. Però la fita de Mirambell era competir en uns Jocs Olímpics i aviat es va adonar que en l'atletisme tampoc reunia prou condicions. Va ser l'agost del 2005 quan a la pista d'atletisme del Calella l'exmarxador Raffaello Ducescchi li va parlar del bobsleigh. A partir d'aquí, va començar a investigar i va anar a parar al tobogan «perquè era menys arriscat i barat». Mirambell va recórrer a Bernat Buscà, aleshores professor seu de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport a la Universitat de Blanquerna. Tots dos es van haver de reciclar i començar a estudiar i elaborar un pla de treball per complir un somni que aquesta setmana es farà realitat. Els bons resultats obtinguts després del seu pas, obligat, per l'escola de pilots de la federació internacional, van ser tot un estímul. Com també el salt de la copa d'Europa a la del món, sense haver de passar per la intercontinental. «Per competir en el tobogan s'ha de ser molt explosiu. S'han de córrer els primers 30 metres com un velocista. La sortida suposa un 20% del temps final. El pilotatge es fa molt per sensacions, amb moviments de les espatlles i el cap. També treballem l'equilibri amb el fitball», explica Buscà, que ha aplicat en aquest esport algun dels seus coneixements com a preparador de pilots d'automobilisme. A més de l'aspecte físic, Mirambell també s'ha dedicat a treballar la força mental per poder aguantar el ritme de vida d'aquests últims mesos. «M'he aficionat molt a llegir llibres sobre aquesta temàtica», sentencia.