Els comerciants de Reus veuen el Tramcamp com un revulsiu per al sector

El comerç de Reus «ha canviat moltíssim» els últims anys, «hi ha botigues que ja no existeixen i comerços que s'han anat substituint», però el president del Centre de Lectura, Jordi Agràs, es preguntava si la ciutat s'havia de transformar de la manera que ho han fet altres ciutats com ara Manresa, Terrassa, Figueres o Girona, i expressava que a vegades un no sap per on està passejant perquè les botigues són molt similars. Aquesta introducció va donar peu a un intens debat sobre la situació actual del comerç reusenc i el futur que ara es planteja amb la construcció de noves infraestructures i del nou centre comercial de Metrovacesa.

Els tres convidats –el president de la Cambra de Comerç de Reus, Isaac Sanromà; el president de la Unió de Botiguers, Pere Margalef, i el president d'El Tomb de Reus, Jacint Pallejà– van coincidir a remarcar la importància que pot tenir per al comerç local l'execució del projecte del Tramcamp. Que Reus no tingui costa «és un handicap» que s'ha de resoldre millorant la connexió de la ciutat amb altres ciutats, com ara Cambrils, Vila-seca o Salou. El tramvia és una bona oportunitat per al sector per apropar aquests municipis, i Sanromà es va emmirallar en ciutats de l'Estat espanyol que en aquest sentit «juguen a la Champions», com per exemple Bilbao. Però més enllà del Tramcamp, per Sanromà, l'aposta també ha de ser la millora de les infraestructures viàries, i per això va insistir a rendibilitzar els accessos a la ciutat, o la reforma de carreteres com ara la que enllaça Reus i Cambrils. Sanromà tampoc no va oblidar la necessitat de tenir l'aeroport en condicions, i va assenyalar el perill de tenir només un operador, Ryanair, quan a més s'està plantejant establir-se a Barcelona.Pallejà i Margalef no van tenir gaire res més a afegir en aquest sentit, i van assentir a les paraules del president de la Cambra quan va dir que en qüestió d'infraestructures «ens hem d'espavilar».

El punt d'inflexió de la conferència, que moderava Tomàs Barberà, va ser quan es va preguntar sobre la construcció del centre comercial de Metrovacesa, que, segons Margalef, podria fer trontollar l'estabilitat que ara tenen els botiguers. «Algú s'esforça perquè perdem la identitat comercial», va lamentar tot dient, convençut, que ja fa anys que aquesta gran superfície està inventada i que podria comportar conseqüències greus per al comerç local. En aquest sentit, va parlar clar i va dir irònicament que si a Tarragona aviat hi haurà El Corte Inglés, «haurem de fer que el nou centre comercial sigui de primera divisió». Però a Margalef no li agrada aquest projecte i té arguments, per ell, prou sòlids per mostrar-s'hi en contra. Per l'encara president de la UB –que esgota mandat a final de mes–, els botiguers del centre tenen una mitjana d'edat força avançada, i quan aquests comencin a traspassar els negocis per jubilació –a uns quants anys de vista– ningú no voldrà anar al centre perquè el comerç s'haurà desplaçat tot cap a la superfície comercial que es construirà al costat del parc de Sant Jordi. Ho atribueix al canvi de preferències dels clients, que opina que preferiran anar-hi perquè hi trobaran ofertes complementàries; és a dir, al mateix lloc podran comprar-se uns pantalons i prendre un cafè, tot en un mateix espai. No obstant això, va constatar que Reus ara encara és la ciutat de Catalunya amb més comerços per habitant, tot i que va advertir que això podria canviar si no es treballa en la direcció adequada. Pallejà té una visió similar a la de Margalef, però amb matisos. «No siguem tan pessimistes», va deixar anar, i hi va afegir que, d'altra banda, per evitar que es desertitzi el centre cal «cuidar, mimar» els comerços locals. Va ser, però, Sanromà qui va defensar el centre comercial amb uns arguments contraposats als de Margalef: «S'havia de fer aquesta aposta perquè si no hauria anat a altres ciutats de l'entorn.» Així, per Sanromà, «és important que el sapiguem dinamitzar juntament amb el centre de Reus, cal buscar l'equilibri i que el comerç local no en surti perjudicat».No obté la mateixa consideració, però, el centre comercial El Pallol. Per Margalef, està integrat a la ciutat i calia recuperar aquest espai de la ciutat. «És necessari que funcioni», va manifestar, de la mateixa manera que Sanromà va reconèixer que havia estat un error inaugurar-lo d'una manera «tan precipitada».

Reus va ser la ciutat on es va constituir la primera unió de botiguers, i ara aquests estan d'acord que s'ha de mantenir la capitalitat comercial. En la conferència es van exposar diverses fórmules, com ara el fet que el comerç –va afirmar Sanromà– «sempre ha d'evolucionar, d'innovar». I per continuar sent competitius amb les altres ciutats s'han de «cuidar els aparadors», segons Pallejà, però també destacar la «singularitat» de les botigues. Potenciar l'ús de les noves tecnologies o impulsar la celebració de fires per atreure l'atenció de clients i més turisme són altres factors sobre els quals els botiguers estan segurs que s'ha d'actuar.