La llei, un «trajo» a mida?

No sé si em falla la memòria o el llatí, però em sembla recordar que segons sant Tomàs d'Aquino, la llei és una «ordinario rationis ad bonum comunem ab eo qui curam comunitatis habet, promulgata». Tant se val si m'equivoco, perquè el que queda clar és que una llei només pot ser-ho si s'ha dictat pensant en l'interès general. Altrament, qualsevol disposició publicada al BOE o aprovada al Congrés només serà un privilegi, una arbitrarietat o una discrecional atribució de favors a uns particulars que, per algun estrany motiu, tinguin de forma sistemàtica el favor injustificable del govern i dels poders públics establerts. Tota aquesta introducció ve al cas perquè el govern Zapatero acaba de presentar una iniciativa legislativa que, escandalosament, no fixa condicions de general aplicació, sinó simplement un trajo a mida per a dos amics del règim actual i dels anteriors. M'estic referint, és clar, a Florentino Pérez, president d'ACS i primer accionista de l'empresa de peatges de «la Caixa», i a Luis del Rivero, president de Sacyr i primer accionista de Repsol.

Tots dos tenen en comú el desig de controlar els consells d'administració d'Iberdrola, l'un, i de la petroliera que lidera Antonio Brufau, l'altre. L'obstacle que els impedeix assolir el seu propòsit és la llei de societats anònimes que Rato va fer aprovar quan es van privatitzar les empreses de serveis públics i que blinda la gestió de les empreses cotitzades a borsa a base de limitar la intervenció a un màxim d'un 10% del capital encara que la participació sigui superior. Tenim, doncs, una batalla de Florentino, un dels homes de la família March i la Corporación Financiera Alba, contra Sánchez Galán, president de la primera elèctrica espanyola i d'altra banda, la de Rivero contra Brufau a Repsol, que necessita vendre el seu paquet de la petroliera a fi de tapar els forats de la seva constructora. Curiosament, es dóna la coincidència que Taguas, l'home de confiança de ZP sigui ara el remunerat president de Seopan, la patronal dels grans constructors del país on tant Florentino com Rivero porten la veu cantant i, ves per on, el govern central ha presentat al parlament un projecte d'esmena que afavoreix les aspiracions de dos empresaris individuals. Ben bé, un trajo a mida i un sastre, el govern de Madrid, que pregunta sol·lícit, als dos protegits: a quina banda dels pantalons carrega, el senyor?

En realitat, ja fa anys que Florentino Pérez intenta erosionar Sánchez Galán i que demana una plaça en el consell d'administració d'Iberdrola. ACS controla un 12,6% de l'elèctrica, però topa amb el blindatge fins ara vigent i amb els arguments de conflicte d'interessos que esgrimia Galán contra la competidora Unión Fenosa, sota el control de Pérez. Segurament va ser per això que ACS va convèncer Gas Natural - «la Caixa» de quedar-se Fenosa a preu d'Endesa. L'objectiu era tenir les mans lliures per a entrar al nucli de poder de la primera empresa elèctrica, però l'equip actual segueix defensant que hi ha incompatibilitat entre deu filials d'ACS i les dues que Iberdrola té en enginyeria i renovables. I, a més a més, sosté que si es vol controlar la companyia s'haurà de fer un OPA pel 100%. Cosa cada vegada més difícil a causa de la gran expansió internacional que ha dut a terme Iberdrola amb compres tan espectaculars com ara la de Scottish Power. En resum, una lluita pel poder que es produeix al marge dels interessos dels accionistes minoritaris. I, com unes vides paral·leles, un altre protagonista del ram de l'obra pública per al qual el govern central sempre està disposat a aplicar el règim del cor què vols, cor què desitges. Es tracta de Luis del Rivero (Sacyr).

En aquest segon cas que motiva la urgència parlamentària per a suprimir els blindatges, l'objecte del desig es Repsol, la petroliera que presideix Brufau. Més que el control, però, allò que es persegueix és el pagament d'uns dividends més alts o la venda de l'empresa a interessos russos, xinesos o brasilers a fi de fer calaix per tapar forats a Sacyr. S'ha de veure si a «la Caixa» també li convindria vendre el seu paquet a la vista del panorama d'insolvències immobiliàries que ens pot caure al damunt. Repsol sembla que intentarà protegir-se amb el PNB. No oblidem que Brufau va nomenar Josu Jon Imaz president de la refineria de Petronor. S'endevina també que el PNB donarà suport a Iberdrola, domiciliada a Bilbao i vinculada originàriament a les velles famílies franquistes de Neguri. Estem assistint, per tant, a un intent de legislar intuitu personae que només podrà prosperar amb l'ajut de CiU o del PP. Alguns polítics ja han dit la excusatio non petita i accusatio manifesta que no necessiten permís de «la Caixa» per a decidir, però ara tots s'hauran de retratar i sabrem, finalment, a què juguen de veritat els apàtrides poders financers.