Mor Miquel Siguan, ànima del model d'immersió lingüística a Catalunya
Creador de la Facultat de Psicologia de la UB, era una autoritat mundial en la psicolingüística
Siguan va néixer al barri de Gràcia el 1918, i als 16 anys va ingressar a la Facultat de Filosofia i Lletres de Barcelona. Ideològicament adscrit en el catalanisme de tendència catòlica, l'esclat de la Guerra Civil espanyola va truncar la seva formació i a principi del 1938 va ser mobilitzat i destinat a una unitat d'anarquistes desplegada entre les terres de Terol i el País Valencià.
Siguan ensenyava a llegir els soldats analfabets mentre, conscient des del primer moment de l'absurditat del conflicte, observava i reflexionava sobre el comportament humà en situacions límit. La guerra, deia, va ser la seva primera escola de psicologia. «És en el front on descobreixo que tinc un gran interès per la gent», explicava en una entrevista que va publicar la revista Presència l'any 2002. Siguan va relatar en un llibre de memòries, La guerra als vint anys, la seva experiència al front.
Descoberta a Londres
Després de la guerra va acabar amb empentes i rodolons els estudis de filosofia, i ja a final dels quaranta se'n va anar a la London School of Economics, becat pel Partit Laborista, a estudiar psicologia social del treball, cosa que li va obrir un nou món de coneixement i una nova manera d'entendre la psicologia en els nous temps que corrien. Però en veure que ho tenia magre per trobar feina a Anglaterra, va tornar i es va establir a Madrid, on va llegir la seva tesi –en aquella època només Madrid expedia títols de doctor– i on es va incorporar al recentment creat departament de psicologia experimental del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Junt amb altres joves psicòlegs, Siguan va ser decisiu en la gestació de la psicologia moderna a l'Estat, fins llavors a anys llum d'Europa. Siguan es va especialitzar en el fenomen de la immigració, i per l'assaig Del campo al suburbio va obtenir el Premio Nacional de Literatura.
I per fi, la facultat
Un altre cop a Barcelona, el 1962 va ocupar la càtedra de psicologia de la Universitat de Barcelona (UB), des d'on va aconseguir convertir l'assignatura primer en una llicenciatura i, després, en una facultat completa.
Als anys setanta, va començar a encaminar la seva trajectòria en la psicolingüística –molt especialment en l'estudi del llenguatge infantil–, gràcies a la qual va guanyar reputació en l'àmbit nacional. Doctor honoris causa per les universitats de Ginebra, Sevilla, País Basc i l'Autònoma de Barcelona, molts dels seus trenta llibres han estat traduïts en diversos idiomes.
El 1974, des de l'Institut de Ciències de l'Educació de la UB, Siguan va organitzar el primer seminari sobre llengua i escola, que volia obrir nous horitzons a l'ensenyament de la llengua i al bilingüisme. Les avançades idees que es van debatre en el seminari entorn la normalització del català van ser claus quan es va implantar la política d'immersió lingüística en el sistema educatiu català. Siguan es va emmirallar decididament en el model del Canadà.
Autor de l'informe sobre les llengües minoritàries encarregat per la Comunitat Econòmica Europea el 1989 i assessor de la Unesco en matèria de llengües, Siguan defensava la diversitat lingüística com a factor de pau davant dels processos d'homogeneïtzació cultural. I no es mossegava la llengua per criticar els seus detractors, de tarannàs diversos, fins i tot adscrits a ideologies oposades. Per molt incòmode que resultés, Siguan reclamava atenció a totes les llengües. «Per a la Unió Europea les llengües són un tema tabú. Hauria de fer públic quina és la política lingüística que segueix i fins a quin punt estan disposats a respectar les llengües minoritàries», va denunciar recentment.