Fer estat: Delort, Clavell, Terribas

Si hi ha un element de construcció nacional que no han sabut fer els nostres governants en els últims 30 anys és el de crear un aparell d'estat. I, menys encara, una funció pública nacional, que permeti desenvolupar estructures d'estat amb la permanència i l'experiència de milers de funcionaris formats a l'administració o en una escola de la funció pública amb una idea i una estratègia d'estat.

I ho hem vist en els governs de Jordi Pujol, el de Maragall, el de Montilla, i ara potser també en el govern d'Artur Mas. El que prima és col·locar en els llocs clau de l'administració persones de cada opció política, tinguin o no tinguin experiència a l'administració, menysvalorant en molts casos alts funcionaris de les nostres institucions, amb dècades d'experiència, i potenciant, tan sols, aquells que puguin ser més obedients i disciplinats.

Per això crec important l'intent del president Artur Mas de fer el govern dels millors, que finalment ha resultat ser el govern dels possibles, o dels que han volgut exposar-se, estar a l'aparador a disposició d'una immadura classe periodística, que amb les seves actuacions i maneres de fer eviten, sense adonar-se'n, que alguns dels millors acceptin posar-se a l'aparador, i restin tranquils a l'anonimat i la discreció de l'empresa privada. I tampoc han pogut ser els millors, demagògies a part, per immadureses també en bona part dels mitjans de comunicació, que ressalten les compensacions econòmiques que rep un polític, sense adonar-se que, per exemple, el sou d'un conseller de la Generalitat és simplement el sou d'un director d'una agència de La Caixa amb uns anys d'antiguitat. O la demagògia de parlar del sou del president de la Generalitat, dient que és superior al del president de l'Estat, sense informar de res més. I si a tot plegat hi afegim que el poder real d'una autonomia en aquesta entelèquia de l'estat de les autonomies és ben poca cosa, arribarem a la conclusió que, per avançar, necessitem uns mitjans de comunicació que informin amb voluntat d'estat, i sense por o complexos, i remunerar els nostres polítics potser no com a l'empresa privada, però sí com a mínim amb un 50%, quan ara moltes vegades no arriba ni al 10%.

Per això aquests dies ha sobtat que, quan tenim un baix percentatge de persones amb voluntat d'estat consolidades, amb una alta qualificació professional, per exemple, a la nostra policia, al nostre servei exterior, o a la nostra televisió, alguns personatges, per molt que pertanyin al partit que ha guanyat les eleccions, pretenguin deslliurar-se de l'experiència del treball ben fet, no dels Delorts, dels Clavells i dels Terribas, sinó de desenes i desenes d'alts funcionaris, que avui estan arraconats, desmotivats, destrempats en el si de l'administració catalana. I que el que necessiten no és ser arxivats, evidentment conservant sou i categoria, sinó ser motivats, portats a ésser promotors del nou projecte de govern que encapçala el president Artur Mas. Més de 30 anys després de la consolidació d'aquestes minses institucions nacionals de què gaudim, és un fracàs que cada vegada que hi hagi un canvi de govern hi hagi d'haver tants i tants canvis. Evidentment, sí a la direcció política, als canvis, però a l'administració, a l'estructura, hi ha professionals excel·lents. Perquè quan aquest govern d'Artur Mas s'ha posat en marxa tots som conscients que no és ni el moment ni el govern per fer el pas endavant i trencar amb l'Estat espanyol, sinó que és un govern per fer front a la crisi econòmica, en primer lloc, però també per posar ordre a l'administració pública. I si bé és cert que cal retallar en inversió, en despesa general, també és cert que el que cal és reestructurar el que tenim abans de fer-hi entrar una sola persona més.

He dit fer estat: Delort, Clavell i Terribas, sols com un exemple de les desenes i desenes de persones que porten molt temps a l'administració o als mitjans públics de comunicació, i als quals es jutja no per la seva capacitat professional i política, sinó perquè han estat en una, dues, tres o quatre estructures de govern de diferents forces polítiques. I si aquesta és la crítica, jo diria tot el contrari; això és el millor que tenen, i el que demostra que són vàlids, i que l'únic defecte que tenen és que, com ells, en cada un d'aquests llocs de responsabilitat en els 30 últims anys ja caldria que hi hagués moltíssima més gent amb el mateix currículum i capacitat. I que quan parléssim d'aquestes o altres persones, en parléssim en plural. Aquest és el xip que falla en molts dels nostres opinadors, cronistes, i una bona part dels quadres polítics. El fet de no valorar, com sí que es fa a París i a Madrid, que sí que tenen sentit d'estat, que hi hagi persones que perdurin per sobre de les opcions polítiques de govern.

Demanaria, doncs, en pro de tenir sentit d'estat, que el nostre president, Artur Mas, sigui capaç en les properes dues o tres legislatures, si és que continua tenint el suport majoritari del poble de Catalunya, d'afrontar una de les grans assignatures pendents de la nostra construcció nacional: la creació d'una funció pública catalana. I una escola que mereixi aquest nom. I la limitació a uns determinats nivells de la incorporació de persones estranyes a l'administració, procedents del camp estrictament polític o partidista. El president Artur Mas, amb la incorporació de persones com el savi Mas-Colell o l'aposta arriscada de Ferran Mascarell, ha demostrat intel·ligència. Ara, doncs, cal que trenqui amb els esquemes del passat i, respectant els Delorts, Clavells i Terribas, entengui, ell, el seu govern i la coalició que li dóna suport, que sense aquestes persones, en plural, no construirem un sòlid aparell d'estat.