Isaki Lacuesta, creador insòlit
El cineasta gironí rep al Festival de Màlaga el premi honorífic Eloy de la Iglesia, atorgat als nous creadors
Isaki Lacueta té no una, sinó dues pel·lícules gairebé enllestides: El quadern de fang, un documental sobre l'escenificació de l'espectacle Paso doble de Miquel Barceló i Josef Nadj al país Dogon (Mali), i un film de ficció que ha sorgit del mateix viatge a Àfrica, una història d'aventures protagonitzada per actors malinesos. Però no estaven a punt per presentar-se al Festival de Màlaga, i el cineasta català va portar-hi ahir La noche que no acaba, una exploració dels rastres que va deixar Ava Gardner al seu pas per Tossa de Mar i Madrid.
El motiu principal de la visita a Màlaga (tot ho fa per partida doble) era rebre el premi Eloy de la Iglesia per als “nous creadors amb trajectòries apartades dels cànons establerts”, va dir el director del festival, Carmelo Romero. “Isaki és un innovador, amb una obra insòlita i estimulant”, va afegir.
Dins dels cànons
Per si de cas se li pengen etiquetes inexactes, Isaki Lacuesta va precisar que “no em sento un outsider, ni sóc conscient de fer pel·lícules a contracorrent, fora dels cànons establerts”. Fins i tot va afirmar que “vull fer pel·lícules amb estrelles, i treballo en guions de projectes amb molt de pressupost”.
Dit això, el cineasta va parlar de la seva darrera pel·lícula acabada, La noche que no acaba, més propera a l'anomenat documental de creació que als cànons establerts, com els seus treballs anteriors: Cravan vs. Cravan, La leyenda del tiempo i, en menor mesura, Los condenados. Es tracta d'un documental encarregat pel canal TCM que també s'estrenarà als cinemes.
Xoc de trens
Fill de pares cinèfils, Lacuesta havia sentit a parlar del rodatge de Pandora i l'holandès errant a Tossa de Mar el 1950. “Més que un rodatge, va ser un xoc de trens entre dos mons, el de Hollywood i el del poble”, afirma. A partir d'un llibre de Marcos Ordóñez sobre al tema, de gent que la van conèixer i d'imatges dels films de Gardner, el rodatge i l'època, construeix un puzle fascinant sobre un personatge i uns fets llegendaris.
Rosana Pastor comença de zero a ‘Hora menos'
A banda d'Isaki Lacuesta i el fantasma d'Ava Gardner, ahir el protagonisme del Festival de Màlaga també va ser per a la valenciana Rosana Pastor, intèrpret principal –amb la jove debutant Erika Santiago– de la pel·lícula a competició Hora menos, del cineasta veneçolà Frank Spano. Inesperadament d'actualitat després del tsunami a Japó, la pel·lícula té com a protagonistes dues damnificades de les inundacions que van provocar desenes de milers de morts a l'estat veneçolà de Vargas el 1999. La catàstrofe és només el punt de partida de la història de “dues dones incompletes, que busquen el seu lloc al món després d'una tragèdia que els obliga a començar de zero”, explica Rosana Pastor. Aquesta mena de road movie sense cotxes les porta a les Canàries i a compartir vivències tot i que són molt diferents, en un film ple de bones intencions que no acaba de quallar en una història sòlida.