El millor futbol que s'ha vist mai

A Barça TV donen partits antics del Barça. Aquesta setmana vaig veure un tros d'un Barça-Porto. Quan me'n vaig anar a dormir, Jardel, aquell davanter centre alt i corpulent que es va fer un tip de fer gols, acabava d'aprofitar una indecisió de la defensa i, tot sol dins de l'àrea, va clavar un cop de cap imparable que va batre Hesp. Hi havia Peixe, Jorge Costa i aquell lateral portuguès que va jugar al Madrid, Secretário. Del Barça jugava Pep Guardiola. I També Zenden, que en l'estona que vaig presenciar va intentar sense èxit tres centrades gairebé consecutives que sempre es van estavellar al cos de Secretário. A banda de les diferències estilístiques, el porter del Porto semblava que s'havia comprat la samarreta a una botiga de records de Salou o de Lloret, el futbol, la qualitat del futbol i la rapidesa del futbol era sensiblement diferent al que ara fa el Barça, a pesar dels virtuosisme de Rivaldo i de la clarividència del mateix Guardiola, aquest cop damunt la gespa. D'acord que jugo amb avantatge perquè Zenden era una toia o almenys aquí al Barça ho va ser, però l'holandès materialitza l'anècdota d'un fet irrefutable: el joc actual del Barça és probablement el millor que hem vist mai amb la samarreta blaugrana i també de la resta d'equips i la resta de samarretes. I és així perquè la qualitat individual i col·lectiva de l'equip titular és altíssima i perquè la sinergia que ha aconseguit Guardiola encara potencia més les virtuts individuals de cadascun dels seus components. Tot al contrari del que havia passat en les dues temporades anteriors, en què la barreja d'individualitats restava potencial al grup per tot un seguit de degeneracions que s'havien gestat en l'autocomplaença.

Aquest Barça, a més, ha tingut peces clau en la banqueta. No tan brillants com ara Messi, Iniesta, Xavi, Eto'o i Henry, però efectius i resolutius en moments puntuals que han entrat en l'imaginari col·lectiu blaugrana per accions esporàdiques que han contribuït al triplet. Pinto, quan va aturar el penal en l'eliminatòria de copa contra el Mallorca, o Sylvinho, que va cobrir el lateral esquerre perquè la defensa estava en quadre en la final de Roma. El brasiler va jugar un partit impecable i la llàstima va ser que no marqués un gol, perquè potser s'hauria guanyat la renovació com Belletti. Marxa com un senyor i ha estat un jugador que ha sabut assumir la seva suplència amb naturalitat i ha complert quan ha sortit. Serà recordat sempre pel seu penúltim partit amb el Barça després de cinc temporades en el club.