El botiguer

Un dels oficis més antics de què es té memòria és del comerciant, aquella figura que -nascuda dels primigenis intercanvis dels nostres remots avantpassats- anà assolint progressivament un pes específic inqüestionable com a motor del progrés. Sens dubte, el seu paper com a generador d'il·lusió a mesura que adquirí independència i es consolidà com a viatjant impenitent a la recerca d'aquells productes llunyans i, fins i tot, exòtics que posava a l'abast d'uns i d'altres catapultà el seu quefer en peça indispensable en les noves societats que anaven sorgint ací i allà.

El comerç, és una obvietat, fou aleshores -com ara- una activitat sense la qual no es pot entendre el món. Primer com una acció de primera necessitat a l'hora d'adquirir productes primaris, aquells dels quals no es pot prescindir. Després, com un exercici més ambiciós que procurava satisfer gustos cada vegada més exquisits i refinats. Per últim, com un fi en si mateix; és a dir, un servei imprescindible sobre el que giravolta l'economia global i depenem directament tothom.

Els temps de l'autarquia queden llunyans, però quan de colp i repent han reviscolat per qüestions de tota mena i en qualsevol latitud: guerres, postguerres, crisis i catàstrofes, allí ha estat i està el comerç (legal o paralegal, com l'estraperlo) per a donar fe de què sense ell quasi res s'entén.

De fet, els nostres dies són paradigma d'un capitalisme ferotge gràcies, en gran mesura, al paper que continua tenint el sector terciari; o siga, on hi són els comerciants i la seua labor per allò d'arribar el més aviat possible i en les millors condicions a tots els indrets possibles. ¿Què seria de la globalització sense valorar aquest aspecte? Hui en dia es comercia amb quasi tot (bé és cert que honestament i també sense vergonya ni pudor, malauradament) i poca gent pot dir que pot prescindir dels seus efectes més o menys perversos.

Jo sóc dels que pensa que l'analfabetisme ha sigut i és una rèmora que s'ha anat perllongant des de la Prehistòria fins ara sense solució de continuïtat; però també dels que albira que el germen de la globalització ha estat, des del Neolític ençà, en el comerç com a dinamo d'una societat que -en molts aspectes- avança a tota vela, encara que sovint no es sàpiga a ciència certa cap on i per què.

Per a nosaltres, com a hereus d'un medi agropecuari singular des de fa segles -dissortadament en franca decadència-, el comerciant és un personatge ambivalent i no poques vegades difús que sembla ser, amb massa freqüència, el beneficiari del sacrificat suor aliè; encara que en aquesta ocasió només volguérem parlar, per força insuficientment, d'un dels seus ramals professionals més pròxims i estimats: volguérem fer-ho del botiguer. Però no d'un botiguer qualsevol, sinó d'un molt particular que hem tingut la sort de conèixer durant un grapat d'anys i que ha deixat la seua estela allà on han arribat els seus bons oficis.

Diuen que l'hàbit no fa al monjo, ¿quants monjos tenen només d'això que la vestimenta si ho extrapolem i ho contextualitzem? Deixem la pregunta en l'aire i cadascú que hi reflexione...

El botiguer a què faig referència isqué de l'àmbit rural en què nasqué quan era un anònim adolescent i, sense més, se li posà l'hàbit amb què encarar eixa professió diàriament. Eren altres temps. La seua experiència aleshores es barrejava amb la d'aprenent de la vida, com la de qualsevol altre jove. Però, tornem a l'hàbit, aquell vestit que s'enfundà quan encara feia ortografia, gramàtica, matemàtiques i història en una humil escola local de la postguerra. Aquella vestimenta, diguem-ne cosmopolita, féu al botiguer que duia dins de si fins el punt que l'una sense l'altre no es podien comprendre. Ambdós arribaren a una simbiosi ben particular que perdurà gairebé mig segle.

Eixe comerciant, per al comú el botiguer, per a les seues clientes `Enrique el de la tenda' o `el de la roba´, per a un servidor son pare, ve a confirmar que l'intercanvi a petita escala, de qualitat, de forma personalitzada i vocacional és una labor sense la qual res no seria el mateix. Sobretot, la mentalitat.