Maragall veu predisposició en el PSOE per abordar la constitucionalitat de la LEC

Quan semblava que la LEC estava ben lligada i havent sacrificat la unitat del tripartit per aprovar la llei, no només el PP va presentar un recurs d'inconstitucionalitat, sinó que el mateix govern del PSOE va anunciar, el mes d'octubre, «dubtes d'interpretació» de la norma pel que fa al «camp competencial curricular» i al «de la funció pública i dels cossos en aquesta matèria», en paraules de Maragall. Tot un gerro d'aigua freda per a la Generalitat.

Passat l'ensurt inicial, i en espera que es convoqui una reunió bilateral –formada per representants dels dos executius– per llimar les diferències Margall va revelar ahir l'existència de «contactes preliminars» amb Gabilondo que denoten «actituds i criteris de partida molt positius». El conseller espera que la bilateral tingui lloc ben aviat, però no va concretar cap data.

Amb tot, l'entesa entre Gabilondo i Margall es manifesta amb el suport del conseller a la proposta recent del ministre d'allargar l'obligatorietat de l'ensenyament fins als 18 anys. També hi ha sintonia amb el conveni per regular l'aportació econòmica de cada administració pel que fa al pla de digitalització de les aules de primària i secundària, que ha de permetre que els alumnes disposin d'ordinadors portàtils. «El conveni està tancat», va dir Maragall. Es preveu que «en poques setmanes» s'aprovi al consell de govern i quedarà signat per Gabilondo.

D'altra banda, el govern va acordar personar-se per defensar «fins al límit les nostres conviccions», «de la A a la Z», la LEC arran del recurs que el PP va interposar al Tribunal Constitucional poc després que el PSOE expressés els seus dubtes. Els populars troben deplorable que la llei blindi la immersió lingüística en català a l'escola, ja que segons ells es «vulnera la llibertat dels pares a l'hora d'escollir la llengua en què volen que siguin escolaritzats els seus fills».