Futbolista i poeta a la mitgera

Platko va ser un futbolista hongarès que es va fer cèlebre defensant la porteria del FC Barcelona entre els anys 1923 i 1932. Fins i tot va asseure a la banqueta al mític Zamora i es va guanyar el renom d'Ós hongarès. I Carles Sindreu va ser un poeta i periodista, també gran activista cultural, que va jugar un paper preeminent en els moviments d'avantguarda catalans dels anys 20. La seva aposta per la modernitat és tan radical que va publicar cal·ligrames –una forma poètica eminentment trencadora– en els diaris esportius de l'època. En va fer molts de dedicats al món del tennis, la seva predilecció esportiva, i uns quants al futbol. Entre aquests, un d'homenatge a la gesta que va protagonitzar Platko en un partit disputat el 28 de maig de l'any 1928 entre el Barça i la Real Sociedad. En aquell matx, l'Ós hongarès va patir l'escomesa dels davanters contraris i va haver de ser retirat del camp. Però enmig d'un ambient infernal Platko va demanar de tornar entrar, amb sis punts de sutura i el cap embenat. És precisament aquest fet el que Sindreu va voler reflectir en el cal·ligrama que li va dedicar.

I es preguntaran, per què ara Platko i Sindreu tornen a estar d'actualitat? Doncs perquè aquell poema, titulat Futbol i publicat dins el seu primer llibre, Radiacions i poemes, el 1928, és des de diumenge reproduït en una paret mitgera de les Corts. No és una paret qualsevol: es troba al número 72 de la Travessera de les Corts, a tocar del Camp Nou. El poema conté dues frases reveladores de l'estat i l'efectivitat de Platko («amb el llavi esquinçat», «ara un porter ha blocat») que volen dibuixar l'arc del porter estirant-se per atrapar la pilota –al mig de l'arc– que s'acosta a l'escaire de la porteria. I la pilota és la ironia, «perquè en comptes de provocar moviment està causant immobilitat», explica l'assagista i traductora Carme Arenas, estudiosa de Sindreu.

La inauguració d'aquest cal·ligrama, que forma part del pla de recuperació de mitgeres de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida, es va fer venir bé amb una tarda futbolística, diumenge passat, i la presència de representants de la directiva del Barça. De fet, no se sap si per l'ascendència artística de Sindreu i el mateix Platko, aquella tarda va acabar amb sis gols del Barça contra el Màlaga.

L'acte d'inauguració va comptar amb el toc d'emotivitat –i també d'ironia, marca de la casa Sindreu– que hi va aportar el seu fill Carles: «En nom del pare, gràcies, s'ho hauria passat meravellosament bé aquí, era ingenu i irònic alhora.» Igual de satisfeta estava Pepa Tomàs, neboda de Filo de Paz, que va ser companya sentimental de Sindreu, i hereva legal del llegat Sindreu. Pepa Tomàs espera que l'obra en aquesta paret mitgera sigui només el primer dels reconeixements cap a aquest poeta i periodista, i que les properes activitats que hi ha a l'horitzó l'acabin de propulsar. Entre aquestes, la reedició de l'obra La klàxon i el camí, que publicarà A Contra Vent cap a la tardor. Per anar fent boca, a partir del 20 d'abril es representarà a la Biblioteca de Catalunya el muntatge Match Ball Sindreu, que ressegueix la seva personalitat i trajectòria. A més, amb la inauguració de l'obra a la mitgera, l'Institut del Paisatge Urbà va aprofitar per editar un petit llibret sobre Sindreu, que repassa la seva producció d'avantguarda i recull altres actuacions en parets mitgeres que s'han fet fins ara. Tot plegat són aportacions per conèixer i reconèixer una mica més una figura que, com indica Arenas, uneix «bonhomia i humor». Un creador que dóna mostres constants i punyents «d'un gust per l'acrobàcia verbal i el caràcter lúdic». Aquest és Sindreu.