«La sentència de l'Estatut serà assumible per la Constitució i per Catalunya»

–Li ha sorprès la victòria per majoria absoluta del PP a Galícia?

–«M'ha sorprès, sí. Tot i que a mesura que avançava la campanya ja es veia la diferència entre els partits que formaven el govern (PSG-BNG), molt més a la defensiva, i l'opció del PP que agafava empenta i força, amb entusiasme. Quan un govern no acaba de fer-ho bé la gent se n'adona i crec que això és el que ha passat a Galícia. No s'ha notat prou el canvi.»

–I què en pensa de la situació al País Basc?

–«És totalment diferent. Tenim possibilitats que Patxi López (candidat socialista) sigui lehendakari. Cal veure què passa més enllà de la pura aritmètica en funció de projectes, voluntat política, possibilitats... Però també és cert que no està escrit enlloc que el PNB hagi de ser per sempre qui ostenti el govern basc.»

–Però això pot necessitar el suport del PP.

–«És que si no és amb el suport del PP Patxi López no serà lehendakari. Perquè m'estranyaria que el PNB li donés suport.»

–El bipartit de Galícia i el tripartit de Catalunya tenen una composició política semblant, socialista i independentista. I també han format govern al marge de la formació més votada. Creu que a Catalunya pot passar el mateix que ha passat a Galícia?

–«És totalment diferent. La proba és que a Catalunya l'opció d'esquerres ja ha guanyat dues eleccions, la primera presidida per Pasqual Maragall i la segona per José Montilla. No ha passat com a Galícia perquè aquí sí que el canvi s'ha notat. Només cal veure la força dels projectes impulsats que ja han passat a formar part de l'imaginari col·lectiu, com ara la llei de barris, la construcció d'escoles, les llars d'infants...»

–El president Montilla ha alertat del daltabaix que pot suposar una possible retallada del Tribunal Constitucional dels drets lingüístics dels catalans contemplats a l'Estatut. Li preocupa?

–«A mi el que m'interessa és quina serà la posició final del Tribunal Constitucional. I tinc la impressió que el Constitucional farà una sentència assumible tant des del punt de vista de la Constitució com dels interessos de Catalunya. No crec que hi hagi cap altra possibilitat.»

–Però si la sentència fos desfavorable per Catalunya, quina hauria de ser la resposta del govern de la Generalitat?

–«En primer lloc, acatar la sentència i, tot seguit, fer els passos necessaris per redreçar la situació que es generi i fer tornar el país a la normalitat.»

–Vostè és un gran aficionat al cinema. Està d'acord amb la llei del cinema que prepara el Departament de Cultura, que preveu la traducció al català de totes les pel·lícules que s'estrenin a Catalunya?

–«Obligar no és mai la millor manera de fer les coses. Això és el que penso: es tracta de parlar, convèncer i buscar la millor solució per a les empreses distribuïdores, les sales d'exhibició i l'espectador. És una manera de protegir el cinema català i la llengua, però la meva opinió és que en sectors relacionats amb la creació és millor deixar que la normalitat s'imposi. La normalitat, per un costat, i el mercat per l'altre.»

–A Santa Coloma de Gramenet està previst obrir un multicinema. Creu que seria factible aplicar la llei?

–«Jo el que vull és que la gent vagi al cinema. No els vull posar més impediments dels que ja tenen des del punt de vista econòmic. No tinc clara l'aplicació d'aquesta llei.»

–Com valora la negociació del finançament entre els governs de la Generalitat i de l'Estat?

–«Estic convençut que arribarem a un acord perquè això serà bo per Espanya i per Catalunya. I això segur que ho comparteixen tant el conseller Castells com el ministre Solbes. La voluntat política hi és, però s'ha de concretar en xifres. Hi haurà acord el més aviat possible, però també és cert que en aquest tema avui ja anem tard.»

–La crisi està colpejant de manera especial el món local?

–«La crisi econòmica afecta d'una manera molt important tots els ajuntaments i també la resta d'administracions. Però la preocupació, en un moment com aquest, no és que l'administració tingui més o menys diners, sinó les persones. Per exemple les que es troben a l'atur i, encara pitjor, les que comencen a deixar de cobrar el subsidi. Aquest és el problema real.»

–Com s'ha d'arreglar l'etern problema del finançament municipal?

–«La metodologia és igual. La que sigui més convenient i viable. Però el que cal fer és resoldre el problema. Si nosaltres fem un 30% de coses que no ens pertoquen per competències això ha de tenir una dotació econòmica. El que necessitem és una llei de finançament local justa i urgent. No exigim res que no ens correspongui i que no faci molts anys que hauria d'estar resolt.»

–L'altra possibilitat és que els ajuntaments deixin d'oferir els serveis que no els pertoca?

–«No deixarem de fer les coses que fem. Sobretot les que afecten les persones, com ara els serveis socials. Ara, el que pot passar és que arribi un moment que no ho puguem fer per més que vulguem, ja que no tindrem diners.»

–Pensa que l'anomenat pla Zapatero d'inversió de 8.000 milions als municipis pot ser una solució?

–«És molt important i un alleujament. Des del punt de vista de la crisi contribuirà a mitigar els efectes per mantenir llocs de treball, i des del punt de vista de la ciutat es podran fer i arreglar moltes coses. Perquè els ajuntaments han demostrat que tenen més capacitat que ningú per fer les coses bé i molt ràpid i convindria que es repetís l'any vinent i fins i tot el següent. Són molts diners que s'invertiran en els municipis, que és on viu la gent. Sovint s'oblida que la gent no viu ni a la comunitat autònoma ni a l'Estat, sinó a les places i als carrers dels pobles i les ciutats. Ara bé, aquest pla no resol el problema de fons dels ajuntaments, és a dir, el finançament.»