Condemnada a cinc anys i mig de presó la propietària d'un bar sorollós de Barcelona

Li van traspassar un restaurant i el va fer funcionar com a pub durant un any tot i no tenir-ne llicència. No va instal·lar cap sistema d'insonorització i va fer cas omís de les ordres de precintament dictades per l'Ajuntament de Barcelona. La propietària del pub Donegal, que va funcionar entre l'abril del 2005 i el maig del 2006 al número 44 del carrer Nou de la Rambla, ha rebut la condemna més dura de les dictades fins ara per un delicte de contaminació acústica. La sentència, que es pot recórrer en contra, admet el malson que van viure els veïns del pis del damunt del local i, tot i que en responsabilitza la propietària, no deixa passar l'oportunitat de repartir calbots a l'Ajuntament. El tribunal no entén, per exemple, que en cap de les diligències practicades a l'establiment –la Guàrdia Urbana el va inspeccionar fins a deu vegades– es fes constar que no disposava de llicència per funcionar com a bar musical. I fa constar les dificultats amb què va topar el veí del pis de sobre per demanar una segona inspecció. El cap del departament de llicències i inspecció del districte de Ciutat Vella, que el setembre del 2005 va inspeccionar per primer cop el local i va donar un mes a la propietària perquè l'adeqüés a la normativa, es va resistir a tornar-hi al cap de dos mesos, quan l'afectat va denunciar que tot continuava igual. El Donegal no va tornar a ser objecte de cap inspecció fins al gener de l'any següent, quan es va constatar que la situació no havia canviat. En total, la breu història d'aquest pub del carrer Nou de la Rambla es va saldar amb quadre ordres municipals de tancament i dos precintes que l'acusada va trencar per continuar fent-lo funcionar, diàriament, de nou del matí a les tres de la matinada. En la sentència, el tribunal admet que en el període en què van passar els fets l'acusada patia un procés depressiu que venia de lluny, però en cap cas accepta que això li afectés les facultats. I ni tan sols fa referència a la versió de la dona, que en el judici celebrat el novembre passat va assegurar que havia subornat un tècnic municipal del districte per evitar sancions. Li imposa una pena de quatre anys i un dia de presó per un delicte contra el medi ambient, i tres penes de mig any pels delictes de lesions als inquilins del pis que hi ha just a sobre del local, i que com a conseqüència dels fets van haver de seguir tractament mèdic. L'acusada haurà d'indemnitzar-los amb 6.000 euros cadascun, i durant quatre anys queda inhabilitada per a l'exercici d'activitats relacionades amb la restauració.

És la sentència més dura per un delicte d'aquestes característiques, però no pas l'única que s'ha dictat en els últims mesos. El novembre passat, l'Audiència va condemnar el propietari de la discoteca 242, al carrer Entença de Barcelona, a quatre anys de presó per haver estat funcionant il·legalment com a fora-d'hores durant mig any, entre el 2006 i el 2007. En aquell cas, el soroll provocat per la música va afectar la salut de quatre famílies.