Unes 1.500 persones protesten a Barcelona contra les polítiques ambientals del govern

En alguns casos, n'hi havia prou amb una pancarta petita i mitja dotzena de persones per denunciar al carrer un conflicte determinat, d'àmbit local però que s'afegia a un conjunt de problemes que per als ecologistes representen la falta de respecte del govern pel medi ambient i el benestar social. La manifestació, que va sortir a dos quarts de dotze de la plaça de Catalunya i es va desconvocar prop de les dues a la plaça de Sant Jaume, estava presidida per una pancarta en què es llegia: «Contra la política ambiental del govern de la Generalitat.» És la mateixa pancarta que els ecologistes van desplegar en la manifestació del 2001 contra el govern de CiU. Ara, vuit anys més tard i amb un tripartit d'esquerres, els conflictes, segons els ecologistes, s'han agreujat. I també el descontentament de les entitats, ja que en aquella ocasió s'hi van afegir 87 associacions i ara ho han fet 160.

Els manifestants van demanar a crits les dimissions dels consellers de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar; el de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i el d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, i van cridar frases com ara «Salvem el territori, salvem Catalunya» i «Visca la terra, mori el mal govern». Al llarg del carrer de Fontanella, la Via laietana, el carrer de Ferran i la plaça de Sant Jaume es van veure desenes de pancartes que resaven «La incineració és càncer de pulmó», «SOS Lloret en defensa del territori», «No a l'abocador de Gimenells, salvem la vall de Camarasa», «La salut pública és un dret dels ciutadans, no a les antenes de telefonia mòbil». També se'n van veure d'altres com ara «Conca lacustre de Banyoles parc natural», «Els transvasaments no són la solució», «Parc natural dels Secans: promesa incomplerta», «Volem un Segre viu, no una claveguera», «Contra la massificació eòlica a la Terra Alta» i «No a la crema de tòxics a Molins». Tot un mosaic de conflictes a diferents territoris i de temàtiques variades, però que segons els ecologistes té un transfons comú: la connivència del govern amb els poders econòmics que volen un creixement desenfrenat sense tenir en compte l'entorn.

Un cop a la plaça de Sant Jaume, els convocants van entregar una gran postal al president de la Generalitat, José Montilla, amb les seves demandes, i un grup de nens amb un manifestant disfressat d'ós va ser l'encarregat de deixar-la al palau de la Generalitat. I una nena va llegir el poema de Maria Àngels Anglada que diu que no esperem respirar quan s'hagi mort l'últim ocell.

El catedràtic d'Economia Joan Martínez Alier va assegurar als presents que la manifestació no va ser «una mostra de la cultura del no, sinó de la cultura del sí: el sí a l'economia sostenible». També va explicar: «Amb la marxa els col·lectius considerem necessari fer visibles els nombrosos conflictes ambientals i fer front a opressions del territori.» El portaveu va acusar el tripartit de practicar la mateixa política que el govern de CiU, «ineficaç i contrària als interessos de la població». Joan Vázquez, de la Federació Ecologistes de Catalunya, va recordar que «aquest govern gasta 12 euros per hectàrea per a espais naturals, mentre que a les Illes, per exemple, se'n gasten 200». Matilde Joan, de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, va advocar perquè no es renovin les llicències a les centrals d'Ascó i Vandellòs ni es transvasi aigua dels rius per fer camps de golf i parcs temàtics, mentre que Marta Vall-llosera va reclamar uns plans territorials amb criteris sostenibles.

A pocs carrers, una vintena de membres d'Animanaturalis proposaven, a ritme de tambors, practicar el vegetarianisme per motius mèdics i ambientals.