De Mataró a Vilanova i de Vilafranca a Granollers sense canviar de tren

El Baix Llobregat i el Vallès també tindran línies pròpies en el futur servei de rodalies, que es renovarà els propers sis anys

No hi ha grans novetats perquè es recullen bona part de les reivindicacions fetes des de Catalunya però el pla d'infraestructures ferroviàries de rodalies de Barcelona 2008-2015 aprovat divendres passat pel Consell de Ministres és el primer document en què el govern espanyol es compromet a reformar de manera integral la seva xarxa ferroviària a l'àrea metropolitana de Barcelona. En els pròxims sis anys, el Ministeri de Foment projecta tenir totes les estacions amb les andanes adients per als trens Civia de doble capacitat i adaptades amb ascensors i rampes per a persones de mobilitat reduïda, a construir una nova línia entre Cornellà i Castelldefels per l'interior del Baix Llobregat i a desdoblar la línia d'Osona entre Montcada i Vic, així com la del Maresme entre Blanes i Arenys «als trams que sigui viable» comptant que passa molt encaixonada a primera línia de la costa.

Nou estacions noves

El pla també contempla la construcció de nou estacions noves a Montmeló, Can Llong de Sabadell, Can Boada de Terrassa, Santa Perpètua de Mogoda i, en la línia nova del Baix Llobregat, dues a Gavà, dues a Sant Boi i una a Viladecans. També es farà un nou túnel a Montcada i es redissenyarà l'itinerari de les línies. No totes passaran pels túnels de Barcelona perquè el Vallès disposarà d'una línia interna que anirà de Martorell a Granollers sense entrar a la capital catalana. Pel que fa a les altres quatre, canviaran l'esquema actual en forma de 8 de manera que totes es creuen a Sants per una nova configuració de línies paral·leles. Així, mentre que fins ara la C1 uneix l'interior del Baix Llobregat amb el litoral del Garraf i la Selva i la C2 uneix l'interior de la Selva i el Vallès amb el litoral del Baix Llobregat, el Garraf i el Penedès, en el futur aquestes dues línies aniran paral·leles, l'una per l'interior des de la Selva i el Vallès pel Baix Llobregat fins al Penedès i l'altra per la costa des de la Selva i el Maresme pel Baix Llobregat fins al Garraf i el Penedès. Fins ara la C1 unia Maçanet, Blanes i Mataró amb l'Hospitalet i l'aeroport del Prat i en el futur els trens aniran de Maçanet, Blanes i Mataró a Vilanova i la Geltrú i Sant Vicenç de Calders. Per la seva banda, la C2 uneix Maçanet i Granollers amb Vilanova i Sant Vicenç i en el futur anirà de Maçanet i Granollers fins a Martorell, Vilafranca i Sant Vicenç de Calders. Mentre que fins ara la C3 unia Vic i Granollers amb l'Hospitalet, en el futur anirà de Vic i Granollers a Castelldefels per la nova línia de Cornellà, Sant Boi, Viladecans i Gavà. Per la seva banda, la C4 que uneix Manresa, Terrassa i Sabadell amb Martorell, Vilafranca i Sant Vicenç, en el futur anirà del Bages i el Vallès a l'aeroport del Prat.

Línia interna del Vallès

I l'actual C7 que uneix Martorell amb l'Hospitalet a través de Barcelona es convertirà en una línia interna entre el Baix Llobregat i el Vallès que no passarà pels túnels de Barcelona i unirà Martorell amb Granollers.

El pla de rodalies també planteja com a prioritari el desplegament dels sistemes de seguretat i circulació ERTMS –que ja funciona al TAV– i GSMR i reformar catenàries, subestacions d'alimentació elèctrica, senyalitzacions, telecomunicacions i vies –la catenària rígida ja s'instal·la als túnels de Barcelona per evitar que s'enganxin els pantògrafs dels trens en l'actual catenària flexible–. L'objectiu de tota aquesta reforma pretén donar resposta a un creixement anual del 5,2% del nombre de viatgers amb l'increment del 60% de l'oferta de manera que el 2006 rodalies va tenir 125 milions de passatgers anuals i es pretén preparar el servei per acollir-ne fins a 160 milions l'any 2015.

Menys temps i retards

El repte de la renovació de la xarxa és reduir un 20% la mitjana del temps de recorregut de les línies i aconseguir que el 99% dels trens arribin amb un retard inferior a 3 minuts a la destinació. Per facilitar la intermodalitat entre línies i mitjans de transport, la xarxa tindrà onze intercanviadors nous. Cinc també seran estacions noves: Sagrera-Meridiana, Barberà-Cerdanyola, la Torrassa, T-1 de l'aeroport i Sagrera. Els altres sis intercanviadors entre línies es construiran a Martorell, el Prat, Sabadell Nord, Arc de Triomf, Sant Cugat del Vallès i al passeig de Gràcia, una estació que es remodelarà de manera integral. Per facilitar la reducció de trànsit de vehicles als accessos de Barcelona, es construiran aparcaments de superfície a les estacions de Blanes, Llavaneres, Sant Vicenç, Castelldefels, Cardedeu, Llinars, Parets i Granollers. Hi haurà aparcaments subterranis a Premià, Sitges i Viladecans i edificis d'aparcaments a Vilanova, Gavà, Granollers Centre i Barberà del Vallès. El pla també inclou la nova línia de rodalies que unirà les dues terminals de l'aeroport amb Barcelona per mitjà d'un túnel sota les pistes d'enlairament –Foment està encara a l'espera que l'organisme aeroportuari Aena emeti el seu informe i el projecte ja acumula una aturada de dos anys des que es va aprovar la declaració d'impacte ambiental.

4.000 milions

El projecte per duplicar la via des de Montcada fins a Vic està pendent actualment de la declaració d'impacte del Ministeri de Medi Ambient. El pla suposa una inversió de 4.000 milions d'euros fins al 2015, que es posarà a licitació en dos quadriennis. El secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, justificava el menor volum d'inversió respecte de la previsió del govern català –5.834 milions– perquè des de Catalunya es comptava fins al 2020, i fins al 2015 se'n preveien 3.640. El secretari d'estat de Planificació i Relacions Institucionals del Ministeri de Foment, Víctor Morlán, deixa clar que totes les obres d'aquests 4.000 milions estaran adjudicades el 2015 i això vol dir que algunes poden estar enllestides un parell d'anys després. El pressupost total no inclou la renovació de trens, els cobriments o integracions urbanes de les estacions de Granollers, Montmeló, Mollet i Sant Feliu ni els estudis de la línia orbital ferroviària. Però el pla sí que recull fer els estudis d'aquesta futura línia que ha d'unir Vilanova amb Mataró per l'interior a través de Vilafranca, Martorell, Terrassa, Sabadell i Granollers. Morlán reconeix que és una proposta de la Generalitat que el govern espanyol ha decidit recollir i deixa clar que l'Estat la fa seva amb vista al futur des del moment que s'inclou en el pla. Manel Nadal es mostrava ahir «molt satisfet» perquè es fa realitat la reforma de la xarxa de rodalies amb un contingut «que correspon pràcticament en la totalitat al que s'havia formulat». El tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Ramon Garcia-Bragado, ho considera «un pas endavant importantíssim per la ciutat» i recorda que recull bona part de la proposta que la Generalitat i l'Ajuntament van fer el 2006. Respecte a les incidències durant totes aquestes obres, Morlán afirma que prefereix «assumir-les» que no pas deixar ensorrar la xarxa per vella.

Morlán afirma que la Sagrera es construirà

X.M

Morlán explica que el Ministeri de Foment estudiarà amb la Generalitat i l'Ajuntament la fórmula de finançament que permeti construir l'estació del TAV, rodalies i metro de la Sagrera que, finalment, per la crisi de la construcció, no es compta poder pagar amb les plusvàlues de la gran operació immobiliària que hi està associada. El responsable de relacions institucionals del Ministeri de Foment reconeix que possiblement la millor fórmula sigui recórrer als diners que l'Estat ha d'invertir a Catalunya segons la disposició addicional tercera de l'Estatut, tal com proposa la Generalitat. En qualsevol cas, sigui quin sigui el camí, Morlán va explicar: «Les tres administracions ens asseurem, ho acordarem i la construirem.» L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va insistir a dir que ha de ser el govern espanyol qui financi la construcció de la gran estació ferroviària de la Sagrera. Per altra banda, els 40 milions de la disposició addicional de l'Estatut que el govern espanyol ha adjudicat a la línia d'alta velocitat de València a Tarragona per enguany no corresponen a la futura línia del TAV tal com informàvem en aquest diari sinó a l'actual corredor del Mediterrani.

Falten 2.135 milions

EL PUNT

El 3 de febrer de l'any passat, la llavors candidata del PSC per Barcelona, Carme Chacón, va presentar un ambiciós pla d'inversions ferroviàries de l'Estat a Catalunya 2008-2013. En una jornada preelectoral que va incloure una visita a la fira de la Candelera de Molins de Rei, Chacón va assegurar que aquest pla incloïa 6.135 milions d'euros per a rodalies. Ahir, però, l'aportació econòmica del pla, fins al 2015, s'havia reduït fins als 4.000 milions, 2.135 menys dels promesos per l'actual ministra de Defensa en campanya.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.