MARC BELZUNCES

«Per canviar les coses s'ha de fer feina»

Què fa un geòleg de 33 anys en una entitat dedicada a la informàtica? Vetlla per la presència del català a la xarxa mitjançant l'associació sense ànim de lucre Softcatalà, que fa deu anys que treballa per la normalització del programari. En Marc s'hi va integrar el 2001 i encara hi continua.
Han fet deu anys; quin balanç fan d'aquesta dècada?
–«Quan vam començar el català no existia a les noves tecnologies i en canvi ara hi té una presència mig normal. Hem avançat molt, però ens queda molta feina per fer.»
–Tenen un funcionament quasi assembleari.
–«Un dels nostres principis és la meritocràcia: qui fa més feina és qui ha de prendre les decisions, després de fer les consultes pertinents a les persones que integren la llista de correu del projecte que està treballant i la llista general de Softcatalà. Aleshores tothom exposa la seva opinió, però en cas de dubte la decisió última és del responsable del projecte.»
–Són atípics.
–«Potser el que ens diferencia és que de bon principi vam deixar de banda la queixa. La societat catalana es queixa molt però hi ha poca gent disposada a fer feina. De bon principi vam tenir clar que per canviar les coses s'havia de fer feina sense queixar-se perquè algú altre no la feia.»
–Sofcatalà tindria viabilitat com a empresa?
–«Diversos membres de Softcatalà han estat contractats per empreses privades; ara bé, nosaltres no volem entrar-hi en competència. Fem feina en àmbits complementaris.»
–No els sap greu que algú cobri per feines que vostès fan de franc?
–«No, perquè treballem des del voluntariat. No volem cobrar. Hem rebut ofertes d'empreses per fer traduccions i ens hi hem negat. Sense el voluntariat Softcatalà no funcionaria.»
–Els uneix una idea de país?
–«Ens uneix voler fer coses en positiu. Som conscients que allò que fem té un impacte real i que és útil per a la gent i per a nosaltres.»
–Un projecte així comporta una renovació permanent de persones?
–«Hi continua entrant gent i en cal més per fer tot el que voldríem fer.»
–S'hi pot adherir qualsevol?
–«Només cal que les persones que volen entrar a formar part de Softcatalà tinguin ganes de fer coses. Els demanem en què volen contribuir i els expliquem la nostra metodologia. Busquem gent que tingui iniciativa.»
–Cal saber informàtica?
–«Jo sóc geòleg! Només s'han de tenir coneixements a nivell d'usuari. A més, segons el projecte fan falta diferents perfils de persona.»
–El futur del català passa per una presència potent a Internet?
–«Les noves tecnologies ho abracen tot. El català ha de ser-hi present. El programari lliure ens ajuda moltíssim; no té limitacions.»
–Un programari lliure per a un país lliure?
–«No és una qüestió política. El programari lliure no té un propietari, i això permet que qualsevol comunitat lingüística pugui agafar-lo i adaptar-lo sense demanar permís.»
–Quin és el programa que han fet de més èxit?
–«El paquet de l'Openoffice.org, que equival al paquet ofimàtic de Microsoft. El navegador Firefox i programes de correcció.»
–Quina és la salut del català a la xarxa?
–«Hem de diferenciar entre l'oferta i l'ús. En diversos rànquings el català apareix entre les 25 llengües més disponibles. A la Viquipèdia, després de l'anglès vam ser la segona llengua. La primera traducció comunitària que es va fer del navegador Firefox (l'antic Netscape) va ser al català... Ara bé, la major quota de mercat la té Microsoft en els ordinadors, tot i que és una tecnologia molt dolenta per al multilingüisme. A Catalunya, només utilitzen ordinadors en català el 15% de la població, en un mercat en què Microsoft en domina el 90-95%. Tenim disponible en català el principal programari lliure, però només fan servir Linux entre un 2 i un 10% de la gent.»
–No s'ha arribat prou a l'usuari?
–«Hi ha una batalla mundial entre el programari lliure i Microsoft. A més, l'administració i les entitats tradicionals no han lluitat prou pel català en aquest àmbit.»
–Premiar Microsoft amb el Premi a la Promoció de la Realitat Plurilingüe és una broma de mal gust?
–«Demostra el total desconeixement de l'administració pública pel que fa al multilingüisme en l'àmbit de les noves tecnologies. Tots els voluntaris que fa deu anys que treballen gratuïtament per la normalització del català es van sentir molt ofesos.»
–S'han sentit menystinguts?
–«No. Nosaltres volem fer la nostra feina; si el govern fa la seva o no, és cosa d'ells.»
–Reben ajuts públics?
–«Per principi ens oposem a les subvencions, perquè considerem que el sistema actual perjudica la societat catalana. Les entitats han de tenir capacitat de fer crítica constructiva.»
–Com es financen?
–«Hi ha publicitat a la pàgina web i fem accions, com vendre samarretes. No tenim gaires despeses.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.