Els mestres mantenen la pugna amb Educació
Milers de persones convocades pels sindicats es manifesten pel centre de Barcelona demanant la dimissió de Maragall
-
Manifestació a Barcelona, vaga al CEIP Volerany de Vilanova, classe en un CEIP de Cerdanyola i protesta a l'IES La Garrotxa d'Olot. ANDREU PUIG, MÍRIAM DE LAMO, CARLES ALUJU I JORDI CASAS. -
Manifestació a Barcelona, vaga al CEIP Volerany de Vilanova, classe en un CEIP de Cerdanyola i protesta a l'IES La Garrotxa d'Olot. ANDREU PUIG, MÍRIAM DE LAMO, CARLES ALUJU I JORDI CASAS. -
Manifestació a Barcelona, vaga al CEIP Volerany de Vilanova, classe en un CEIP de Cerdanyola i protesta a l'IES La Garrotxa d'Olot. ANDREU PUIG, MÍRIAM DE LAMO, CARLES ALUJU I JORDI CASAS. -
Al voltant de la meitat dels docents de Catalunya han fet vaga en la tercera aturada en poc més d'un any que els sindicats han convocat contra la futura llei d'educació impulsada pel govern de la Generalitat i després de les darreres decisions anunciades pel conseller Maragall, com l'increment voluntari i remunerat de les hores lectives dels docents, proposta congelada la setmana passada, o la reforma del calendari escolar amb vista al futur. Segons la conselleria, la vaga va ser seguida pel 41,49% dels docents dels col·legis públics catalans i va ser «pràcticament imperceptible» a l'escola concertada. Pels sindicats, en canvi, el seguiment va superar el 70% arreu del país. Pel govern, un 53,1% dels professors de primària han fet vaga mentre que han estat un 28,49% en el cas de secundària segons les dades oficials que els mateixos centres han fet arribar al departament. A Barcelona el seguiment s'hauria situat en un 50,16%, en un 38,23% a Girona, en un 35,14% a Lleida, en un 43,33% a Tarragona i en un 44,47% a les Terres de l'Ebre. Pels sindicats d'ensenyament, a primària es van plantar el 85% dels mestres i a secundària van fer vaga fins al 70%. Encara més dispar i totalment inflat és el càlcul de manifestants que han fet els sindicats i la Guàrdia Urbana respecte de la mobilització pel centre de Barcelona.
15.000 com a molt
Mentre que els sindicats diuen que van participar en la manifestació 80.000 persones, que la Guàrdia Urbana estima en 23.000, els càlculs d'aquest diari apunten a, com a molt, 15.000 manifestants entre els professors contraris a la LEC i els dos milers d'estudiants contraris al pla de Bolonya. El conseller Maragall va ser el blanc de les crítiques dels participants a la mobilització convocada pels sindicats CCOO, USTEC-STEs, ASPEPC-SPS, Fete-UGT i CGT pel centre de Barcelona. «Maragall, dimissió»; «Hores extres no, més ocupació»; «Segregació no és qualitat» o «L'educació no és un negoci», van ser alguns dels crits que es van anar repetint durant la marxa, encapçalada per la pancarta «No a la política educativa del Departament d'Educació. No volem aquesta llei» que duien, entre d'altres, el secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego; el secretari general de la UGT de Catalunya, Josep Maria Álvarez, així com la portaveu d'USTEC-STEs, Rosa Cañadell. Gallego afirmava que la jornada deixava clara la voluntat de «tirar enrere» la política del conseller Maragall. Cañadell i Álvarez no van dubtar a demanar la dimissió del conseller. Segons el secretari general de la UGT, Maragall «hauria de treure conclusions d'una vaga que ha demostrat de nou que l'escola està radicalment en contra de les seves provocacions».
L'objectiu, el cessament
La portaveu de CCOO, Montse Ros, desitja que el president Montilla «vegi de veritat» que, segons ella, l'ensenyament públic català «s'ha aturat per demanar el cessament de Maragall». Per la seva banda, CiU i el PP català denunciaven que ERC i ICV-EUiA no donen suport al conseller Ernest Maragall, que consideren que està «sol» al govern. Els dos principals partits de l'oposició demanen «autocrítica» al conseller i un canvi en la manera de governar. El diputat popular Rafael López afirma que el titular d'Educació «podria haver posat els elements de diàleg necessaris per arribar a acords amb el professorat» i, en canvi, ha preferit tirar pel dret amb la seva política educativa, que només entén el PSC, segons ell. En darrer terme, ERC es mostra disposada a fer de mitjancera entre el departament i els sindicats per acostar posicions.
