Atenció, lectors d'El Punt: tinc la clau per sortir de la crisi i vull compartir-la amb vosaltres. Ja és hora que els mitjans de comunicació deixin l'alarmisme de l'«això no és res, encara ha de venir el pitjor», o del «només veiem la punta de l'iceberg». Aquesta setmana, farta de tanta xerrameca, he decidit buscar alguna eina pràctica per fer fora la crisi, almenys, del nostre entorn més proper. Per fer-ho, he anat a parlar amb dues persones que estan a Barcelona temporalment impartint, precisament, cursos on ajuden la gent a sortir de la crisi. Són Oriol i Mary Pujol, habitualment residents a l'Índia. Allà ensenyen a executius estressats de Bombai a millorar la qualitat de vida.

Oriol Pujol és català i té 84 anys, però només fa uns mesos que ho reconeix: «Abans no volia dir l'edat perquè sóc budista; ara la dic perquè, a més de budista, sóc realista i m'he adonat que dir-la m'ajuda a acceptar-la i, amb ella, a acceptar els mals del meu cos», diu rient. Ja fa més de seixanta anys que se'n va anar a l'Índia en una recerca espiritual que el va dur a la Mary, i junts van començar a formar-se i a impartir cursos de creixement espiritual per tota l'Índia i a Barcelona. Ara fa uns mesos que són aquí, tornaran a Goa cap al juny i, malgrat el que pugui semblar, no troben que la nostra ciutat sigui tan estressant. «És molt més dur el ritme de Bombai», explica Mary en un castellà adàmic. Oriol Pujol es queixa del fred i del vent, tot i que a fora llu un sol impúdic, i troba que a Barcelona, contràriament a l'Índia, es valora la gent pel que té, en lloc de valorar-se pel que és. Constaten, també, que a Barcelona, com a exemple de gran ciutat occidental que ha pujat al tren de la modernitat, la gent està massa preocupada per fer coses, mentre que a l'Índia les persones simplement són, ocupen un espai, existeixen. I tots dos es lamenten de la poca unió i empatia dels barcelonins –i els occidentals en general– cap a la gent gran. «No destineu temps de qualitat als vostres avis, no creieu que tinguin ja res per ensenyar-vos», remarquen amb pena.

Però hi ha una cosa que Mary Pujol, com a nativa de l'Índia, no pot entendre dels barcelonins, i és que la població s'escolti tant els polítics –i aquí tornem a les eines per sortir de la crisi, no cregueu que me n'havia oblidat–. «Els polítics estan paralitzats per culpa de la por –diu Mary–, i no saben què fer. La societat se'ls escolta massa, fins al punt que aquesta por que desprenen els polítics s'encomana als ciutadans, els quals deixen d'innovar, de progressar, de fer coses perquè passen a estar paralitzats per la por. Cal que els barcelonins no depengueu tant de les declaracions dels polítics, cal que seguiu les vostres intuïcions, que tingueu confiança en vosaltres mateixos: només si vencem la por que ens paralitza podrem sortir de la crisi.»

Així que era això: cal no deixar-se encomanar pels polítics porucs, cal vèncer la por, que serveix per alertar-nos d'alguna cosa en un moment puntual, però es converteix en un llast immobilitzador si l'arrosseguem durant massa temps. Per ampliar tot això i posar-ho en pràctica, estan preparant un curs sobre com es poden canviar les creences limitadores (www.oriol-pujol.com). Jo en vaig fer un, de curs, amb ells, fa un parell d'anys, i la veritat és que la sensació que t'envaeix és la d'estar davant d'una parella de gurus: no perquè tinguin la resposta a totes les preguntes, sinó perquè –no sé com– et convencen que la resposta a totes les preguntes dorm dins teu i només cal despertar-la.