Les urnes diuen «no» a Bolonya

El 20% dels estudiants de la Universitat de Barcelona voten que es paralitzi el procés amb l'argument que cal més diàleg

A les deu del matí s'obrien les urnes. Els estudiants de la Facultat de Filologia, a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB), feien una llarga cua per votar. Tots sabien a quina habitació hi havia l'urna que recolliria el seu vot. Al claustre de la facultat, decorat amb un cementiri de creus blanques que sentenciaven la mort de la «universitat pública», unes fletxes en què es llegia «Vota sí per aturar el procés de Bolonya» els indicaven el camí.

Els alumnes esperaven impacients per pronunciar-se sobre la necessitat d'aturar o no el pla de Bolonya. La pregunta que es formulava a les paperetes, «S'ha de paralitzar l'aplicació de l'Espai Europeu d'Educació Superior per iniciar un procés de debat sobre el futur de la universitat pública?», era clara. I la resposta dels participants –un 20% del cens de la UB, per sobre de la participació en les eleccions al claustre– també: un 91% deia «sí» a paralitzar el pla de Bolonya. El 9% es manifestava a favor del no.

Cadascun donava els seus arguments. «Estic d'acord amb alguns plantejaments del pla de Bolonya, com ara que els títols siguin homòlegs a Europa. Però votaré que sí perquè penso que encara s'ha de parlar molt amb els estudiants. Tot plegat ha estat massa precipitat», apuntava una alumna de filologia tot just quan sortia de votar. «Amb Bolonya només accediran a la universitat els rics», deia Ramon Santana. «Tenir un grau serà com no tenir res i haurem de fer un màster que costarà una pasta», afegia la companya amb qui en Ramon es disposava a votar. «Bolonya és la professionalització dels estudis. No es podrà treballar i estudiar», afirmava un altre jove de 30 anys que anava a votar a la tarda «cansat» després de sortir de la feina.

A la Facultat de Matemàtiques, també a l'edifici històric de la UB, la majoria dels alumnes defensaven el sí, però algunes veus crítiques es deixaven escoltar. «He votat que no perquè Bolonya permet la mobilitat dels estudiants per Europa», explicava una estudiant de matemàtiques. «El 2010 la llicenciatura no servirà per a res, només valdrà el grau. Per això he apostat perquè el pla tiri endavant», deia una altra.

«Els estudiants estan polaritzats. Tots els que volen que es paralitzi Bolonya han vingut a votar. Els altres han passat més», opinava Oriol Pujol, professor de matemàtiques que era a la taula electoral perquè havia estat escollit per sorteig. I és que el referèndum de la UB va complir totes les regles democràtiques. Els alumnes, que recollien la seva papereta i marcaven la resposta desitjada, havien d'identificar-se amb el DNI abans d'introduir el vot a l'urna. «Això és com qualsevol elecció democràtica», deien els de la taula quan algú es disposava a votar sense mostrar el DNI.

El referèndum, però, no era vinculant per al rectorat de la UB. En canvi, sí que ho era per als claustrals, els representants dels estudiants al claustre de la UB, que ahir es van comprometre a defensar el resultat de la consulta. Els alumnes representen un terç del claustre.

A les facultats de Geografia i Història i Filosofia, a l'edifici del carrer Montalegre, al barri del Raval, es repetien les mateixes accions. Entre classe i classe, els estudiants feien cua per dir-hi la seva.

A l'entrada del centre, uns estudiants t'engrescaven a votar tot saludant-te: «Hola!, ja has votat?», i t'entregaven una papereta. Les parets del centre també es decantaven pel sí. Als cartells que hi penjaven es llegia: «Votem un sí ben fort per la universitat pública i de qualitat.»

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.