Clam a Brussel·les per un estat català

Ball de xifres. La policia comptava tres mil persones, mentre que els convocants, més de deu mil. En qualsevol cas, eren milers els catalans que es van reunir a les onze del matí a l'estació del nord de la ciutat, on van començar a onejar les banderes catalanes, estelades o sense estelar. Gent de totes les edats i famílies senceres havien agafat un autocar, un avió, el vehicle particular o s'havien afegit a una caravana de motos o furgonetes per arribar puntuals a la cita. Des de la distància, observant a peu de carrer, des dels balcons o des del tramvia, els brussel·lesos s'ho miraven encuriosits. Entre la gentada hi havia banderes del moviment independentista Veneti (de Venècia). La manifestació no va trepitjar el barri de les institucions europees, desert el dissabte, sinó que va discórrer pràcticament tota en línia recta per una gran avinguda que divideix el centre en dues parts, on s'allotja l'edifici de la borsa, a tocar de la turística Grand Place. Volien fer visible que hi ha catalans que aspiren a independitzar-se de l'Estat espanyol i que Catalunya esdevingui el vint-i-vuitè estat de la UE. L'objectiu de posar la qüestió catalana en l'agenda europea, tenint en compte que les institucions comunitàries han donat suport a l'autodeterminació d'altres territoris fora del club europeu, es va complementar amb el lliurament, dijous, d'una carta amb les reivindicacions a diversos europarlamentaris sensibles amb les realitats nacionals. «Volem mostrar al món que existeix un conflicte», clamava el manifest, que es va llegir en català i anglès quan es va acabar el recorregut, a la Gare du Midi. La proclama exigia poder exercir el dret a «votar» el futur del país i rebutjava pactes de govern que no promoguin clarament un referèndum d'autodeterminació. També feia referència a «l'esperpèntic i ridícul Estatut, que es consolidarà amb la sentència del Tribunal Constitucional espanyol, on els jutges són parcials i al servei dels partits espanyols».

Segons Enric Canela, autor de l'article que va desencadenar l'efervescència que va culminar en la marxa d'ahir, amb la manifestació «ja se sap una mica més que Catalunya té un conflicte pacífic que volem resoldre». L'acte es va completar amb una audició del discurs de Pau Casals a les Nacions Unides el 1971, seguit de la interpretació d'El cant dels ocells i Els segadors. L'organització va fer una crida perquè els participants s'adherissin a una iniciativa legislativa popular (ILP) perquè s'aprovi al Parlament de Catalunya una llei que permeti convocar un referèndum el 12 de setembre del 2010, una consulta en la qual centrarà ara els esforços el col·lectiu Deumil.cat.

Ahir també hi va haver concentracions paral·leles en ciutats catalanes com ara Barcelona i Girona.