Villaronga: «Per adaptar avui al cine ‘La mort i la primavera' s'hauria de partir de zero»

Troncs apilats, destrals, màscares, estris prehistòrics, sons forestals i metàl·lics... l'Espai Xavier Miserachs s'ha transformat en una caverna per acollir l'univers imaginari de La mort i la primavera, una novel·la que proposa un viatge al món inhòspit dels homes primitius. El comissari de l'exposició, el poeta, traductor i editor, Arnau Pons –que va ser testimoni del desenvolupament del projecte–, ha posat en escena tots els materials que s'han conservat del rodatge fallit: fragments del guió il·lustrat, story boards, esbossos dels personatges, cartes i documents oficials. «Avui s'hauria de partir de zero per dur a terme el projecte, tant pel guió com per la concepció visual», reflexionava ahir Villaronga durant la presentació de l'exposició. «El guió està massa lligat al text original i hi falta l'esperit de Rodoreda, també faria menys fantàstic el costat antropològic.» Villaronga va descobrir aquesta novel·la per Cesc Gelabert i diu que li va «impressionar moltíssim». El rodatge s'havia de fer a Sort amb Victoria Abril, Cassen i Xesc Forteza, però va fallar el finançament (el pressupost era de 400 milions de pessetes). «La implicació catalana era molt minsa i els estrangers es malfiaven d'un projecte que no tenia suport a casa.»

Tot i que de tant en tant algú s'interessa per recuperar el projecte, el cineasta és escèptic: «Ara seria més difícil per les lleis del mercat i ja no hi ha la mateixa il·lusió que abans pels projectes culturals.»