Mor Rafael Bartolozzi, l'artista que ha sabut «compartir la seva genialitat»

El pintor i escultor va estar molt unit al municipi tarragoní de Vespella de Gaià, d'on va ser alcalde durant 12 anys

Rafael Bartolozzi, després d'una llarga malaltia, va morir ahir a l'edat de 66 anys a Vespella de Gaià. L'artista, que pertanyia a la generació dels anys seixanta i era originari de Pamplona, vivia des de fa molts anys a Vespella de Gaià, on va arribar un bon dia cercant «el bon clima i la soledat», segons va explicar en una entrevista a aquest diari. Durant dotze anys, del 1991 al 2003, va ocupar el càrrec d'alcalde de Vespella. De fet, ell mateix explicava que la seva etapa com a batlle va esdevenir la seva «gran performance».

Bartolozzi va destacar principalment en les arts de la pintura i l'escultura, tot i que la seva activitat va ser molt extensa i va tocar molts camps. L'any 1962 va iniciar els estudis de Belles Arts a la Universitat de Barcelona, on va conèixer el professor Rafael Santos Torroella, gràcies a qui va poder començar a exposar a una de les sales més significatives de l'època a la ciutat de Barcelona: la Sala Gaspar. A partir de 1965, hi ha comptabilitzades més de 300 activitats dins del món artístic, que anaven des de la seva presència a fires internacionals fins a la participació en col·loquis; l'organització de happenings –Bartolozzi està considerat com un dels iniciadors de happenings a Catalunya–; la creació d'escultures de ferro i fusta, i la gestió cultural, on destaca la creació del premi nacional de poesia visual de Vespella de Gaià.

A les dècades dels anys seixanta i setanta va centrar la seva obra en la neofiguració i se'l va considerar un dels representants més importants de l'art pop a l'Estat espanyol. Als anys vuitanta, però, va canviar la seva trajectòria i la va redirigir cap a una lectura més personal de la transavantguarda italiana. En aquesta dècada també va representar l'Estat en la Biennal de Venècia i es va inclinar per l'informalisme, tot i que sempre tenint un referent real.

El 1993, un incendi va destruir part del municipi de Vespella, fet que va suposar un replantejament cívic de la seva obra, que el va fer elaborar L'incendi, una col·lecció d'obres inspirades en la catàstrofe.

Fundació Bartolozzi

Fa menys de dos anys, gràcies a l'impuls d'un «consell de savis», entre els quals hi ha l'arqueòleg Eudald Carbonell i el cineasta Bigas Luna, es va crear la Fundació Bartolozzi, que té l'objectiu de reunir i difondre l'obra de l'artista i, a la vegada, instituir-se en una plataforma per a la difusió de l'art i l'impuls de nous artistes. Un altre dels seus propòsits és el de «donar cabuda a la investigació i la col·laboració amb les universitats». Joan Abelló, també artista i amic de Bartolozzi, destacava ahir que ara «serà el moment de reactivar» la tasca de la fundació.

Eudald Carbonell, director de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), emfatitzava que Bartolozzi «tenia un gran interès per l'entorn local i que, alhora, li volia donar una projecció universal». Per Carbonell, l'artista que ahir ens va deixar no «se'n va del tot, continuarà entre nosaltres sempre que algú continuï transmetent el seu pensament».

Per la seva banda, l'artista Jordi Abelló recordava ahir les vegades que havia anat a l'estudi de Bartolozzi a veure les seves noves pintures, que definia com a «quadres sorprenents i lluminosos».

La capella ardent es va instal·lar ahir al seu estudi de Vespella i tornarà a obrir avui de les onze a la una del migdia. Les cendres de Bartolozzi s'escamparan dimecres al mateix municipi.

L'OBRA

ALFA & OMEGA (1999)

Aquesta escultura situada dins del mar, davant de Torredembarra, és una de les seves obres més simbòliques

«Va ser un home i artista que va saber connectar amb les avantguardes europees»

CARINA FILELLA

El també artista Joan Abelló, que juntament amb Rafael Bartolozzi havia organitzat durant deu anys les jornades de poesia visual de Vespella (del 1992 al 2002), lamentava ahir la mort «d'un home i un artista excel·lent que va saber connectar, als anys seixanta i setanta, amb les avantguardes europees». Abelló va explicar que «des de molt jove [Bartolozzi] va tenir molt contacte amb la transavantguarda italiana» i que, de sempre, «havia estat un home molt obert a col·laborar amb la gent jove». «Tenia consciència de la seva genialitat, però la sabia compartir», destaca el seu amic, que considera Bartolozzi el seu «gran mestre». A banda del premi i les jornades de poesia visual, Bartolozzi també va crear a Vespella de Gaià un gran parc d'escultures a l'aire lliure, en el qual actualment hi ha dotze obres d'artistes com ara Rufino Mesa, Martí Royo, Gabriel i Salvador Juanpere, entre altres escultors.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.