«La cultura és el motor de creixement»

–«Volem fer arribar un missatge sobre la relació estreta que hi ha entre cultura i economia. El sector públic condiciona de moltes maneres l'activitat cultural i les indústries culturals, en aspectes com ara la reglamentació, les subvencions i la protecció.»

–«Protecció perquè les indústries culturals són avui objecte de pirateria i al nostre país més que mai; quant a la subvenció perquè hi ha la creença que la cultura no crea riquesa, i sí que ho fa, i de moltes maneres. Les indústries culturals representen més del 2% del producte interior brut de l'Estat, i a Europa quasi arriba al 5%. Com més potents siguin aquestes indústries, més fort serà el teixit econòmic. Això és essencial.»

–«Es discutirà com s'han de donar: si han de ser dirigistes, com es distribueixen i quina part del pressupost s'hi ha de destinar. Per exemple, amb quina frivolitat el senyor Carod-Rovira es gasta un milió d'euros en els indis, si era la primera vegada que el veien? Això no pot ser, ha de defensar uns altres valors.»

–«Els creadors són els que llancen els països. Aquí vivim dels grans pensadors: Maragall, Jaume Balmes..., estem vivint de Picasso, de Miró, Gaudí... A Catalunya hi ha indústries tèxtils que viuen només de fer souvenirs de Gaudí!»

–«Una part del congrés es destinarà al mecenatge. L'Estat no crea riquesa sinó que la distribueix, i els polítics ara fan de mecenes com abans feien els reis. En altres països és diferent, amb més llibertat de les empreses i els particulars per dir on es destinen els seus impostos. Aquí no hi ha cap llei que satisfaci un mecenatge potent. Tenim grans mecenes, com ara Vila Casas, però les empreses no tenen gaire clar quines vies poden utilitzar. A Catalunya vam tenir Eusebi Güell, a qui tothom recorda pel fet de ser mecenes de Gaudí, no per res més..., i això té conseqüències per a tota l'economia. El turisme cultural d'aquest país depèn del senyor Güell, tot i que ell no era un gran pensador.»

–«A mi em sembla que la cultura té tota la visibilitat del món perquè la vius cada dia; potser no en tenen tanta els promotors, perquè els que tenen visibilitat són els creadors. Però això no ens ha de preocupar. L'important és fer una política cultural que permeti que sobresurtin molts artistes.»

–«Per què Barcelona té una indústria editorial tan potent? Per què es fan bons CD? O per què hi ha teatres que funcionen bé? L'origen és perquè unes persones van crear indústries i això ara permet que es puguin defensar uns ideals que són els propis del país. Els llibres representen uns valors, com els que pot transmetre la nostra escola, o els que ens poden portar a acceptar o no el pla de Bolonya. Perquè a Catalunya sembla que som els únics que no ens va bé això d'Europa... Potser el pla de Bolonya està pensat per a un sistema de promoció social molt diferent i aquí encara no hem arribat, ni per pressupost ni amb mentalitat universitària, als nivells anglosaxó i europeu. I això ens ho hem de fer mirar. Potser Bolonya no funciona perquè no es destinen prou diners a la universitat. Si Catalunya i Espanya destinessin tres vegades més fons a la universitat no hi hauria el problema de Bolonya. Hi hauria beques, els estudiants estarien contents, i es podria exigir un nivell mínim.»

–«Sí, per exemple, per primera vegada vindrà al nostre país Nicholas Negroponte, president de One Laptop per Child. És el gran guru de l'ús de l'ordinador per al progrés de les societats, que va fer un ordinador de 99 dòlars i els va introduint per tot el món. En definitiva, és una manera de fer arribar la cultura, complementària al llibre.»

–«Una primera part es dedica a la cultura en temps de crisi, amb una reunió de ministres de cultura europeus. Però també hi haurà sessions sobre experiències d'empreses concretes.»

–«Volem explicar què és la cultura com a generadora de nous paradigmes per a la societat. I volem que durin, la innovació i la creativitat, si no, estem perduts perquè tornaríem a una societat immòbil. On volem arribar? Doncs a fer entendre que la cultura és el motor de creixement de qualsevol societat. La cultura sempre estira el carro. Els moviments ecològics són moviments culturals, no ens enganyem! I estiren el carro del canvi de la indústria del petroli a les energies netes. Això és pura cultura.»

–«El mercat ha generat botigues que obeeixen als gustos de la nova població, com poden ser molts comerços islàmics del Raval, per exemple, però en el món de la cultura la integració es produeix per l'àmbit de l'escola. Excepte els més integristes, la majoria de nouvinguts s'integren molt ràpidament. Van al cinema del lloc on viuen, compren els llibres, etc. Per això és tan important que no es facin guetos a les grans ciutats. La integració escolar fa que al cap de pocs anys tots els nens siguin iguals des del punt de vista cultural, a banda del que reben a casa.»

–«Hi haurà unes resolucions en què es defensaran les línies mestres que s'han de transmetre respecte als valors de la cultura. També sobre l'actuació que haurien de defensar els governs respecte a les subvencions, el patrocini i el mecenatge, la propietat intel·lectual, el sistema impositiu, etc. Procurarem que això arribi a tot arreu, i que es tingui present en el si de la Unió Europea.»

–«Sí, perquè hi tenim la primera cambra de comerç del món que té una comissió de cultura, i això és essencial. Per exemple, en la indústria de l'edició en castellà som la capital! Si només s'edités en català no s'editarien llibres a Catalunya; és a dir, l'edició del llibre en català depèn fonamentalment de l'èxit de l'edició en castellà. A Catalunya editem en català tants llibres com a Grècia i Portugal. Per què? Perquè tenim una indústria editorial molt potent en castellà i fem venir els millors pensadors i novel·listes en castellà. Tots els autors importants que han marcat un abans i un després en la llengua castellana i universal han passat per Barcelona. La cultura porta tecnologia, i aquí es va dur la millor tecnologia d'impressió i arts gràfiques d'Europa. I això amb el català no surt. Nosaltres venem 40.000 llibres cada any en castellà, i en català 4.000, és el que dóna el mercat. Creuen que aquí sortiria el Harry Potter en català si no es fes en castellà? No s'ho creguin.»

–«A Catalunya tenim les eines intel·lectuals. Si no hi ha cap daltabaix, sabem ser universals i no ens quedem amb els gegants del pi i l'ou com balla, triomfarem. Essent catalans, hem d'anar pel món buscant el prestigi, no la defensa. No hem de defensar el català sinó prestigiar-lo. I no podem anar contra el castellà. Hem d'aprofitar el castellà i també prestigiar-lo. Cal deixar de banda les exclusivitats i buscar la universalitat.»

–«El volem fer cada any. El proper seria també a Barcelona, coincidint amb la presidència espanyola de la Unió Europea al primer semestre de 2010.»