El filòleg Xavier Rull edita en un llibre el primer estudi sobre els estrangerismes del català

Fa dotze anys que Xavier Rull va començar a recopilar material sobre l'entrada de mots estrangers en la llengua catalana. «Sempre m'ha interessat aquest tema: veure com es gestiona dins d'una llengua l'entrada d'estrangerismes. De vegades diem una paraula a la francesa perquè pensem que queda més bé», explica el filòleg.

El llibre Els estrangerismes del català. Com són i per què en tenim. Una aproximació social i lingüística (Cossetània Edicions), «està pensat com a manual per a l'alumnat universitari i per aquesta raó està molt ben estructurat», argumenta Xavier Rull, que afegeix: «També és un estudi idoni per a gent amb un nivell cultural mitjà o per a guionistes, periodistes, editors o escriptors». Expressions com best seller, hit, pay per view, top less, lifting o prêt-à-porter, són només un petit exemple dels manlleus que sovint s'utilitzen en català, però n'hi ha d'altres com jazz, whisky, rock, web, tweed, green, kitsch, punk o amateur en què l'autor indica que no cal fer una adaptació «perquè es tracta de formes que, en diverses llengües, s'escriuen sense adaptar». Xavier Rull també és partidari de mantenir altres paraules com ara spam, que es fa servir per referir-se al correu brossa. «Aquesta paraula té una naturalesa d'onomatopeia, d'un cop sec, i crec que es pot fer servir en català», afirma el filòleg, que en el llibre recomana «una certa dosi de prudència, ja que a vegades s'adapten manlleus que semblaven vigorosos i que amb el pas del temps s'han diluït». Cita com a exemple la paraula sandvitx, «que no té sentit mantenir perquè és una paraula que no es diu». No obstant això, alerta que «la dosi de prudència no ha de frenar la capacitat creativa». L'autor també valora el factor semàntic d'algunes paraules com ara xiringuito, que tradueix com a barraca (forma col·loquial), parada (forma més neutra) o guingueta (forma tradicional). Amb relació a aquesta última forma, recorda que «és una paraula manllevada del francès guinguette» i assegura que «és un mot que pràcticament no s'usa avui dia, i que només es pot sentir a la Catalunya Nord i a Andorra, justament amb el sentit de cantina». Xavier Rull afirma que «els catalans estem més preparats que els espanyols per digerir els estrangerismes perquè des de fa més de cent anys treballem la nostra llengua des d'un punt de vista científic. El castellà té molts problemes per pair els anglicismes». L'estudiós, que insisteix que el seu treball és fruit del procés de recerca del departament de filologia de la URV, «molt ben situada en l'àmbit d'investigació», té clar per què l'anglès s'ha introduït amb tanta facilitat: «No és que l'anglès sigui fàcil d'introduir, sinó que tenim la seva cultura a casa.»