L'actriu Agnès Jaoui explora les contradiccions d'una política feminista

Parlez-moi de la pluie et non pas du beau temps, canta Georges Brassens a L'orage, tema que Agnès Jaoui i Jean-Pierre Bacri homenatgen amb el títol (Háblame de la lluvia, en la seva traducció al castellà) de la nova pel·lícula que han escrit i que protagonitzen junts. Com en el cas de Para todos los gustos i Como una imagen, Jaoui n'assumeix la direcció en solitari. Tots dos estimen la pluja, però més Bacri, que interpreta un personatge malenconiós arran de la seva decadència professional com a documentalista, el disgust perquè no té la custòdia del seu fill i la renúncia a abandonar el seu marit per part de la dona que estima. Una certa malenconia, o un aire de pluja, envaeix la nova proposta de Jaoui i Bacri, que insisteixen amb un dels seus temes (les aparences enganyen) mentre retraten uns personatges que, vivint-ho cadascun a la seva manera, comparteixen un sentiment d'humiliació o de discriminació que els du a un cert victimisme. A part de Bacri, Agathe Villanova (Jaoui) se sent víctima del masclisme i la seva germana Florence encara es ressent d'haver-se sentit poc estimada pels seus pares. A més, com a víctima del racisme, hi ha el fill de la criada algeriana de la família Villanova.

Háblame de la lluvia és un film de retrobaments i de personatges contradictoris. Ho van explicar recentment a París en una roda de premsa de promoció del nou film. De retrobaments perquè Agathe Villanova, feminista que ha perdut contacte amb la realitat a mesura que s'ha anat dedicant a la política, es retroba amb la seva germana (i així amb una relació llargament conflictiva) i amb el seu lloc d'origen, una població del sud-est de França de la qual va marxar perquè l'avorria. Contràriament, tot i que es considera molt parisenca, Jaoui afirma que, després d'haver rodat els anteriors films a la seva ciutat, tenia ganes de fer-ho al camp perquè li agrada. Aquesta és una novetat de les històries, fins ara lligades al món urbà, de Jaoui/Bacri, tot i que no han escapat de l'àmbit burgès.

Una altra novetat és la incorporació de Jamel Debbouze. Ho han fet, remarquen, pel gust de treballar amb aquest menut còmic d'origen algerià popularíssim a França. El personatge interpretat per Debbouze realitza, juntament amb l'assumit per Bacri, un documental sobre Agathe Villanova en què aquesta va apuntant les seves contradiccions. O, com a mínim, que no és una dona tan forta com sembla. A parer de Jaoui, la resta de personatges femenins presenten contradiccions i a la vegada contradiuen tòpics: Florence vol sentir-se lliure, però és més submisa a l'home que Mimoune, la criada algerina que es vol divorciar mentre retreu a Agathe que no es casi. Agnès Jaoui considera que la realitat de la dona encara és lluny dels ideals feministes alhora que manifesta la seva relació ambigua amb el feminisme: «La meva mare ho era i alguna cosa n'he heretat. Però mai no he compartit l'odi cap als homes que reflectien els llibres feministes que, en la meva adolescència, vaig trobar a la biblioteca de la mare.»