Sense escola nova

A Sils ens hem quedat sense escola nova! Deu ser per atzar? El desajust entre el cens previst i la preinscripció efectiva ha estat un criteri definitiu a posteriori per denegar-nos l'escola. Les situacions socials, pedagògiques i escolars... en definitiva, les persones que es mouen, viuen i interactuen en aquest procés tan ric que és una escola, depenen, per a l'administració educativa, d'un nombre (potser maleït: 53 preinscrits).

Benvingut el valor numèric! Tres grups de 17, 18 i 18, dos a l'escola actual i un a la nova, no són possibles: conformem-nos amb dos de 26 i 27 (alumnes, per descomptat), a l'escola actual. Tot això a P3 (educació infantil). El nombre i la massificació no són criteris de qualitat? No obstaculitzen el camí cap a l'excel·lència? En definitiva, segons sembla, pel Departament d'Educació aquesta (l'excel·lència) només és un problema de bons o mals professionals.

Espais sobreutilitzats, de dues classes fer-ne tres ( per tant, comprimir un espai previst per a dos grups)... no és un problema! Total, per què serveixen els espais? Ampliacions diverses al llarg dels anys, una escola amb previsió d'una línia es transforma en una de dues línies, ara caminem cap a una de tres línies en alguns cursos i se'n preveuen més (bonys en termes administratius). Es reconeix la sobresaturació, però si es tripliquen grups a mig curs (matrícula viva), ja ocuparem el que calgui (biblioteca, entrada,...). No hi ha problema, el curs vinent ja ens ho trobarem! Planificació numèrica!

En temps d'acció parlamentària, ningú no nega que una regulació superestructural (LEC) tingui en alguns aspectes un sentit positiu, però no hauria d'haver estat previ valorar les infraestructures (edificacions, ràtios reals...) que constitueixen els fonaments per a la construcció d'un sistema educatiu? Això no hauria estat més just per equiparar les dues xarxes (pública i privada concertada) i tenir una igualtat d'oportunitats en el punt de partida? No ens n'anem de mare! Trepitgem terra! Se'ns va presentar (amb representació de l'administració) una escola, un projecte innovador, uns professionals amb compromís per dur-lo a terme (les seves situacions professionals han canviat a pitjor), hi ha uns terrenys aplanats i preparats, el permís d'obres concedit, s'han preinscrit alumnes amb un codi oficial per a la nova escola. Es van obrir més que unes expectatives, sense advertir que existís la prèvia del nombre de preinscrits i l'escola se'ns ha esfumat! Valor numèric! Cada any haurem d'esperar l'atzar.

Sabem que no som l'única escola massificada, ni amb espais sobreutilitzats... desafortunadament n'hi ha d'altres i amb problemes potser més greus, però aquesta era la nostra. Una esperança, unes expectatives. L'atzar administratiu ens la denega. Els criteris numèrics són més importants que els humans i educatius en si mateixos. Ens hem de mantenir passius?