des del País Basc

Gernika reconquerida

Era previsible que la cerimònia de presa de possessió de Patxi López, escenificada a la Casa de Juntes de Gernika, creés malestar entre l'opinió pública basquista. Més malestar, en tot cas, que no pas el provocat en la sessió més estrictament parlamentària celebrada a Vitòria dilluns passat. Gernika és un punt simbòlic molt proper a la sensibilitat dels qui porten el País Basc al cor. I efectivament allí s'hi van produir algunes incidències i declaracions poc afortunades amb vista a no ofendre els ànims. Si bé era perfectament legítim, fins i tot recomanable, que Patxi López introduís algun canvi laïcitzant en la litúrgia de l'acte –respecte del que feien els del PNB–, uns altres elements de l'escenificació eren elements clars que allò del «no-nacionalisme» –que pretenen promoure com a leitmotiv de l'operació PSE-PP– és una pura entelèquia. En aquest sentit, resulta xocant que la vídua de Fernando Múgica digués que a López se li hauria de dir «presidente», i no «lehendakari», perquè el darrer terme li sembla «nazi» (sic). Aquesta senyora deu desconèixer el tracte que van rebre els nacionalistes bascos a les mans de Hitler i els seus socis espanyols.

També resultava ofensiu que José Antonio Pastor, portaveu del PSE, anunciés aquell dia que l'arribada de López a la lehendakaritza «completava la transició democràtica». Potser no eren democràtics els governs de Garaikoextea, Ardanza i Ibarretxe?

Potser és més democràtic que una minoria ocupi el poder –després d'ordir una llei de partits, a la carta, que els ho permetés– que no que mani un govern partidari del «dret a decidir de tots els ciutadans» (expressió, aquesta, que agrada tant d'emprar als constitucionalistes quan es tracta d'obviar uns drets de la col·lectivitat que volen obviar).

D'altra banda, hi havia la molt significativa allau de personalitats arribades de la capital del regne per presenciar la cerimònia. Tot feia l'efecte de ser un gran acte de presa de la nova plaça, un acte de conquesta, o –tractant-se de Gernika– potser hauríem de parlar de reconquesta, en vista del tràgic bombardeig de fa seixanta-dos anys recordats en un solemne acte fa uns dies a la mateixa Gernika. Per cert, crida l'atenció que l'actual presidenta del Parlament basc, Arantxa Quiroga, s'hagués negat explícitament a ser present en aquell aniversari. És un detall molt lleig que anima les pitjors sospites respecte a veure paral·lelismes amb l'arnat negacionisme que el neofranquisme encara alimenta negant que fos la legió Cóndor que destruís Gernika, sinó els mateixos bascos. És el que ens vol dir la política que presidirà el nou Parlament basc. En tot cas, ha perdut una excel·lent oportunitat de desmentir-ho. Per altra banda, quan has ordit una candidatura que compta amb l'entusiasta suport del PP i UPD, això del «no-nacionalisme» fa de molt mal dissimular. En tot cas, havent aconseguit ja de col·locar la bandera espanyola a la porta de l'edifici del Parlament a Vitòria, ara caldrà veure quins passos més fa el tàndem PSE-PP –acompanyat o no per UPD– per imposar l'atrezzo identitari espanyol al nou escenari basc.

Com molt bé diu Saül Gordillo al seu bloc, qui pot dubtar que les perspectives de futur són aquestes quan el nacionalisme espanyol és, precisament, el «màxim denominador comú» entre les tres forces que han col·locat López a Ajuria Enea?

No sembla que sigui veritat, doncs, que el candidat socialista sigui el primer lehendakari no nacionalista tal com ens proposen. És el primer lehendakari nacionalista espanyol que tindrà el País Basc.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.