El triomf pòstum de Bolaño

El premi del Cercle Nacional de Crítics de Llibres dels Estats Units a la novel·la 2666 de Roberto Bolaño es pot interpretar clarament com la consagració de l'autor xilè, per la projecció que aquest prestigiós guardó li pot oferir sobretot en el mercat anglosaxó i, per la seva capacitat d'influència, arreu del món. Va costar que l'obra de Bolaño, mort el 2003 amb només 50 anys, arribés fins i tot als lectors hispanoparlants, començant pel seu propi país, Xile, d'on es va exiliar per motius econòmics i on algunes elits intel·lectuals reaccionàries encara el menyspreen i envegen la seva repercussió internacional. Bolaño –que gairebé no va poder gaudir, ja no de l'èxit, sinó d'una bona difusió de la seva obra, molta de la qual resta inèdita– és reivindicat ara de manera pràcticament unànime com un geni, el revolucionari que encapçala una nova edat d'or de les lletres hispanes. Fins i tot es veu un paral·lelisme entre el pas de Bolaño per Blanes i el de García Márquez i Vargas Llosa per Barcelona, encara que les circumstàncies vitals no fossin, ni molt menys, les mateixes. En qualsevol cas, sempre és una bona notícia el reconeixement a un gran escriptor, encara que sigui pòstum.