Hores extres

Anava a escriure «ensenyament i crisi», però m'ha fet por que el lector no passés del títol, perquè el lector ja en deu estar tip, de patir la crisi i, a més, haver de llegir-la dia sí, dia també. Els governs atribueixen una part de la responsabilitat del desastre actual als bancs i una altra a la inflació en certs sectors, com el de la construcció. Per pal·liar-ho, aboquen carretades de diner públic a la banca i a la construcció, sectors, sobretot el primer, que no sembla que tinguin gaire intenció de reconèixer errors ni de buscar solucions col·lectives. Sembla un contrasentit. Comprenc que abunden les situacions dramàtiques, i que es pot voler evitar que els desordres dels poderosos els paguin els febles, però no comprenc que la conselleria d'Educació ofereixi hores extres al professorat per estalviar-se la contractació de més personal, perquè amb aquesta operació deixa sense feina joves formats i especialitzats, elimina llocs de treball qualificat i afegeix problemes a una docència ja prou perjudicada. Per estalviar diner públic? I el que s'injecta a la banca i a la construcció, no és el mateix diner públic? El discurs més repetit pels polítics és que anirem malament si no s'aposta per l'excel·lència, i, en canvi, aquesta mesura castiga les persones que tenen una millor formació. No s'hauria d'intentar enllepolir els ensenyants en actiu amb el caramel d'uns quants diners de més per evitar les contractacions necessàries, perquè en aquestes escoles ens hi juguem molt. No es pot intentar crear treball a corre-cuita per una banda i restringir la contractació necessària per una altra. Algun dia, esperem que aviat, aquesta crisi que patim, i que no han provocat els ensenyants, s'acabarà, i llavors, ¿quina mena de país quedarà, si s'ha aprofitat la conjuntura per fer retrocedir els guanys socials que tant han costat d'assolir?