«A Los Angeles ningú critica el film»

L'Oscar de Penélope Cruz a la millor actriu de repartiment per Vicky Cristina Barcelona també és una mica seu.

–«Jo crec que la Penélope hi fa un paper boníssim que és el que se li ha reconegut i, evidentment, els que vam impulsar el projecte estem molt feliços per tot plegat. I una part ens toca, sí.»

–Els que encara avui posen en qüestió la qualitat de la pel·lícula s'hauran de començar a empassar les seves paraules, oi?

–«Aquí a Los Angeles ningú no critica pas la pel·lícula. No sé si a Catalunya encara es diu alguna ximpleria, però és el moment de disfrutar d'aquest guardó i totes les altres mesquineses no m'interessen. Afortunadament, un Oscar és un altre nivell que està molt per sobre d'aquestes polèmiques.»

–El premi pot ser un estímul a l'hora de posar en marxa nous projectes, m'imagino.

–«A l'estiu comencem una altra pel·lícula amb el Woody amb un càsting que serà excepcional i que no m'estranyaria que també funcionés com aquesta.»

–El que ha funcionat molt bé pel que es veu és la seva col·laboració amb Woody Allen, però no hem acabat d'aclarir si es va sentir o no còmode rodant a Barcelona.

–«Davant les especulacions, jo no he afirmat mai que no se sentís còmode durant el rodatge a Barcelona. En qualsevol cas, nosaltres sempre ens marquem els objectius des d'un punt de vista professional, prescindint de les interpretacions que la gent pugui fer. No fem cas de les especulacions i ens dediquem a treballar i no penso canviar aquesta manera de fer.»

–La repercussió del film als Estats Units i la projecció que està donant de la ciutat de Barcelona és tan forta com es percep des d'aquí a Catalunya, on el públic no ha respost de manera massiva?

–«Aquí als Estats Units Vicky Cristina Barcelona ha estat un èxit des del primer dia i no s'ha posat mai en qüestió. Ha tingut molt bona premsa i ha batut tots els rècords que tenia el Woody Allen.»

–Aquest èxit ja es pot traduir en alguna xifra?

–«Jo crec que devem estar al voltant dels noranta milions d'euros recaptats.»

–Altres projectes amb ajudes públiques, com ara la pel·lícula Sangre de mayo de José Luis Garci, s'han estavellat.

–«És que no tenen res a veure, en cap sentit. A nosaltres ningú no ens ha donat quinze milions d'euros per fer una pel·lícula, nosaltres n'hem posat dinou i hem aconseguit inversions paral·leles. A més, és una iniciativa nostra, privada, des del primer moment. Ningú ens va triar per fer res.»

–És un any especialment rodó per a les iniciatives cinematogràfiques de Mediapro: Oscar per Vicky, Cristina, Barcelona i Goya i Gaudí per Camino.

–«No podem estar més contents. És allò que es diu, que si un treballa a fons, ho pot aconseguir.»

–L'Acadèmia Catalana el va fer competir a la categoria de millor film europeu. És el preu de viure en un país que en molts aspectes no és normal?

–«Jo crec que som normals, eh? Podríem estar millor, sí, però som normals. A mi em va saber greu pels actors. Els catalans podem fer moltes coses però el que no podem fer és el ridícul, com deia el Tarradellas.»

–Los lunes al sol, Salvador, són produccions seves. Què se n'ha fet, del projecte de dur l'enfonsament del Prestige al cinema?

–«Vam estar un temps mirant la possibilitat de fer-ho, però vam descartar-ho ara no recordo per què.»

–El consorci Mediapro també és al darrere de La Sexta, una empresa que té el centre neuràlgic a Catalunya però que fa els informatius des de Madrid. Un altre senyal que no som normals...

–«Són qüestions logístiques, de funcionament i prou. Jo sempre m'hi he sentit bé amb aquest esquema de treball.»

–Público és un diari del grup. És partidari d'habilitar ajudes públiques al sector de la premsa per afrontar la crisi, com fan a l'Estat francès?

–«No sóc gaire partidari de les ajudes en general. És millor establir marcs que facilitin que les idees de la gent tinguin més possibilitats d'èxit.»