«Nosaltres, el poble dels Estats Units, a fi de formar una unió més perfecta, establir la justícia, assegurar la tranquil·litat interior, proveir la defensa comuna, promoure el benestar general i assegurar els beneficis de la llibertat per a nosaltres i els nostres descendents, estatuïm i sancionem aquesta Constitució.» Així comença la Constitució dels EUA. «Nosaltres, el poble –va dir Barack Obama en el seu discurs de presa de possessió–, ens hem mantingut fidels als ideals dels nostres avantpassats i lleials als nostres textos fundacionals.» Tot el llenguatge del nou president arrela en una lectura dels mites fundacionals i en l'exigència del seu compliment com a promesa d'un futur millor. Per això els EUA es presenten com a terra de llibertat i d'oportunitats i com a far per a tot el món. I davant la crisi es demana unitat al voltant dels valors que es consideren veritablement americans: treball dur, honradesa, lleialtat, etc. És, per tant, un discurs patriòtic, que atribueix uns valors a la nació americana i que a través d'aquests valors morals defuig els debats que caracteritzen la lluita ideològica (més o menys govern, beneficis o perjudicis del lliure mercat, etc.)

En segon lloc, Obama defensa la llibertat de cultes (i esmenta els no creients) però tot el seu discurs està profundament impregnat de religiositat, fonamentant en Déu la igualtat i la llibertat. Però això no és una concessió al discurs conservador, sinó que Obama entronca amb tota una tradició que vincula el progrés i la preeminència de la nació americana amb Déu. I en tercer lloc, tot el discurs d'Obama és historicista. Els pares fundadors són invocats contínuament, com també ho són Abraham Lincoln, la Segona Guerra Mundial o la Guerra Freda. Així, les accions en el present han de ser coherents amb una tradició que arrenca del segle XVIII.

En definitiva, el llenguatge usat per Obama pot ser considerat una lectura progressista de l'imaginari polític americà, vinculant-hi preocupacions ecologistes i socials, i, per tant, hi podem trobar els elements de canvi que hi destaquen els comentaristes. Però els elements de continuïtat són molt nombrosos. I si un llenguatge no és només una manera qualsevol d'explicar la realitat, sinó també una manera d'entendre-la, que condiciona com s'actua, aleshores en la política d'Obama podem esperar canvis, però també moltes continuïtats.