El Consorci de les Vies Verdes de Girona projecta doblar la xifra de quilòmetres de les vies verdes de les comarques gironines, creant una ruta en forma de vuit que tindria com a centre de les dues anelles Girona. Als actuals 125,5 quilòmetres de vies verdes que van de Sant Feliu de Guíxols a Olot per Girona, i de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses, se n'hi afegirien 142 més tancant l'anella de les Gavarres, creant una altra anella passant per Banyoles –aprofitant l'antic traçat del tren Pinxo–, i unint Olot amb Sant Joan de les Abadesses i allargant des d'aquest darrer punt fins a Setcases. Aquest any es faran els trams Girona-Banyoles-Fluvià, Olot-Sant Pere Despuig (la Vall de Bianya) i Ripoll-Campdevànol, amb una inversió de 3,6 milions d'euros.
De les tres actuacions programades per executar-les aquest any, la més llarga és la de Girona a Banyoles, que aprofita l'antic tram ferroviari del tren Pinxo de Banyoles. Però, a més, el consorci preveu allargar-ho fins al final de la comarca del Pla de l'Estany, arribant al riu Fluvià, a prop de Besalú. Aquest tram fa 42 quilòmetres.
La segona actuació més llarga és la de Llocalou, a tocar d'Olot, fins a Sant Pere Despuig, a la Vall de Bianya, que fa 8,5 quilòmetres. Una actuació que, pendent d'una altra fase, permetrà unir Sant Feliu de Guíxols amb Ripoll o anar cap a la Catalunya del Nord.
I la tercera, és el tram entre Ripoll i Campdevànol, que té un recorregut de 3,5 quilòmetres i que aprofita un antic camí ral. Amb aquesta actuació, i pendent d'una altra fase en el seu tram final de la comarca del Ripollès, es preveu unir la via verda gironina amb la barcelonina a través del riu Llobregat.
A part de tot això, que representa fer 54 quilòmetres amb una inversió de 3.647.922,28 euros, el consorci està treballant en la resta de les actuacions per tancar el vuit a l'entorn de Girona i la connexió amb tota la banda pirenaica.
Destaca el fet d'enllestir la via verda de l'anella de les Gavarres, unint el tram ja existent de Palafrugell a Palamós des d'aquest punt fins a Castell d'Aro, per on passa la ruta de Sant Feliu de Guíxols a Girona, i continuar de Palafrugell en direcció a la Bisbal i arribar a Girona. La Generalitat ja està redactant el projecte entre Palamós i Castell d'Aro, que passa per Calonge, després de l'acord dels ajuntaments de cedir els terrenys.
I les altres ampliacions es concreten a unir el tram nou de Banyoles fins a Olot, el de Sant Pere Despuig fins a Sant Joan de les Abadesses i continuar per la banda nord-est per arribar fins a Setcases per Camprodon i l'enllaç amb la comarca del Berguedà. Amb totes aquestes actuacions, les vies verdes gironines tindran 142 quilòmetres més.
Aquest projecte compta amb la implicació del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, però també de la Generalitat. «El circuit, en forma de vuit, estructurarà la diversitat paisatgística de les comarques gironines des del Pirineu fins a la Costa Brava», va manifestar a aquest diari el president del Consorci de les Vies Verdes, Josep Maria Rufí.
Actualment existeixen a la demarcació tres rutes, que tenen 125,5 quilòmetres. La més antiga, que es va inaugurar el 1993, és la via verda entre Girona i Olot, la Ruta del Carrilet, que fa 60 quilòmetres. I set anys més tard, aquesta ruta es va ampliar cap a la costa amb la ruta de Girona a Sant Feliu de Guíxols, la Carrilet II, que fa 40 quilòmetres. Un any abans, el 1999, es va inaugurar la via verda de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses, que és la Ruta del Ferro i el Carbó i fa 15 quilometres. Actualment existeix un enllaç de 20 quilòmetres per unir aquesta amb Olot. També hi ha una via verda entre Castelló d'Empúries i Empuriabrava.























Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Elpunt.cat no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusiva de llurs autors. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població del llurs autors.
Elpunt.cat es reverva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.