Tot plegat està per plegar

S’acosten les eleccions al Parlament , potser unes de les més importants dels darrers anys. S’han plantejat aquestes eleccions com un debat entre la Catalunya autonómica i la Catalunya independent i la veritat es que el tema , junt amb el de la crisi económica, és el més comentat. Tots dos van lligat, és evident que en una Catalunya independent la nostra situació económica no seria la que és. Per tant cal que tots ens ho pensem dues vegades alhora de dipositar el nostre vot. En una Catalunya com estat de la Unió Europea la crisi hi seria  però no seria tant greu.

També s’ha plantejat el tema de la llengua. Ja sabem la posició anticatalà dels partits espanyolistes, però missatges com el de Laporta dient que el Català seria l’ùnica llengua oficial d’una Catalunya independent no son correctes. Jo sempre m’he plantejat la qüestió en aquests termes: Prefereixo una Catalunya regional, com ara, plenament en Català o una Catalunya com estat de la Unió però en Castellà? ho tinc clar, la Independéncia primer. Prefereixo el model d’Irlanda, un estat sobirà encara que hagi gairebé perdut la llengua. Sé que això no agrada a molts però no podem oblidar que els ciutadants de Catalunya, majoritàriament utilitzen el castellà. Com ha estat , ja decidirem després si volem que el Català sigui la nostra llengua única o preferim tenir ambdues.