Les ràdios emeten per més de dues-centes freqüències a les comarques gironines

A Catalunya hi ha més de 430 emissores que emeten per unes 900 freqüències i donen feina a un miler de persones

L'informe de la ràdio mostra una radiografia acurada del panorama radiofònic català. Malgrat això, es tracta de dades que poden haver canviat durant l'any que ha passat i pel fet que no hi consten algunes de les ràdios que emeten sense llicència. Aquestes ho fan, però, sense amagar-se'n, ja que a part del fet que qualsevol oient les pot localitzar al dial, moltes també fan servir internet per arribar als seus clients i per oferir informació addicional als seus seguidors.

431 emissores

La majoria de ràdios que emeten a Catalunya ho fan per FM, i segons l'informe de la ràdio, a final del 2008 hi havia 431 emissores de les quals 245 eren públiques, 67 privades i 119 del tercer sector. La major part de les emissores públiques, 235, eren municipals, a les quals cal afegir les quatre de Catalunya Ràdio (Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, Catalunya Música i i Cat FM); les cinc de Radio Nacional de España (Radio Nacional, Radio Clásica, Radio 3, Radio 4 i Radio %); i COM Ràdio.

885 freqüències

Com que una emissora pot emetre per diferents freqüències, a Catalunya n'hi havia fa un any 885: 565 corresponien a les emissores públiques, 192 a les privades, i 129 al tercer sector. De les 565 freqüències de la ràdio pública, 225 corresponen a les emissores de Catalunya Ràdio; 76 a les de Radio Nacional de España, i 19 a COM Ràdio; mentre que 242 són emissores municipals.

A la demarcació de Girona, la major concentració de freqüències es troba al Gironès, amb 40; seguida del Baix Empordà, amb 35; la Selva, 33; Alt Empordà, 25; Garrotxa i Cerdanya, amb 23 freqüències cadascuna; Ripollès, 21; i el Pla de l'Estany, 2. El total és de 202 freqüències, però les xifres han variat en els últims mesos, ja que per exemple ha deixat d'emetre des de Batet, a Olot, Ràdio 90. A més, cal tenir en compte les emissores sense llicència que no estan comptabilitzades i que poden ser una desena més.

Llatines i religioses

La majoria d'aquestes emissores són musicals, principalment llatines, com ara America FM i Son Latino, o bé religioses, com ara Ràdio Maria i Ona Pau Girona, amb seu a Banyoles, i que en la seva plana web explica que es vol legalitzar per convertir-se en una emissora cultural.

974.
Treballadors del sector.
La ràdio dóna feina a Catalunya a prop d'un miler de persones, segons dades de l'informe sobre la ràdio a Catalunya. La majoria dels empleats –532– treballen en les emissores públiques, tot i que a aquesta xifra s'hi han d'afegir els que treballen en emissores municipals, de manera que el sector públic és, amb diferència, el que dóna feina a més gent. En l'apartat de les ràdios privades, les d'abast català ocupen 171 persones; les d'abast estatal amb delegacions a Catalunya, 244, i les ràdios locals, comarcals i independents, 27. Això vol dir que les emissores de les grans cadenes privades estatals donen feina a més treballadors que les catalanes privades i les locals juntes. També caldria tenir en compte les emissores il·legals.

La veu d'Amèrica, a Salt

teia bastons

«Ens diuen ràdios pirates, però només som alegals i el més professionals possible. No fem res de dolent ni molestem ningú.» Així ho veu Leonardo Enrique Ibarra, el fundador i responsable, junt amb el seu germà Pablo Marcelo, d'América FM, una ràdio llatina amb seu a Salt. Va començar a emetre el juny del 2007 i el seu objectiu és convertir-se en una emissora ciutadana que enllaci les cultures llatinoamericana, espanyola i catalana. Ibarra portava el cuc per la ràdio des del seu país d'origen, l'Uruguai, on va treballar en una emissora, i no el va abandonar quan es va instal·lar a Salt, on ja fa deu anys que hi és. Aquí va veure la necessitat de crear una emissora en què els llatinoamericans trobessin la seva música i un espai on manifestar les seves opinions. I aquest va ser el naixement del projecte d'América FM, que tira endavant gràcies a la col·laboració desinteressada d'una quinzena de persones.

Ibarra insisteix –i això mateix es pot llegir a la plana web de l'emissora– que volen esdevenir una ràdio per a la integració social. I és precisament en aquesta línia que explica l'acord que es va assolir amb el Consorci de Normalització Lingüística per emetre cursos de català adreçats principalment a dones que tenen la ràdio com gairebé l'únic contacte exterior. També ha emès campanyes de conscienciació de la direcció general de Trànsit.

América FM es defineix com una emissora ciutadana i no comercial, tot i que emet publicitat. Aquesta competència és el que critiquen les emissores amb llicència, però Ibarra es justifica: «Sense ajuts, hem de treure diners d'algun lloc.» També assegura que es compleixen les normes tècniques per no interferir en altres emissores. Admet, però, que no han demanat la llicència: «Ho vam mirar, però vam veure que era molt difícil pels requisits.» Malgrat això, diu que el requisit d'emetre un determinat percentatge de programació en català no seria cap problema. Tot i que puntualitza que tampoc no voldria perdre la identitat d'una emissora llatina.

Reflexió a la ràdio resistència de la Garrotxa

Ràdio 90, que emetia des de Batet, a la Garrotxa, és un altre exemple d'emissora del tercer sector, una ràdio que es defineix lliure i cultural i que s'ha pres un temps de reflexió després de gairebé 20 anys en antena. El mes de setembre va deixar d'emetre, mentre els seus col·laboradors es plantegen quin ha de ser el model futur d'una ràdio sense afany de lucre i que funcionava mitjançant la col·laboració voluntària d'una trentena de persones i de les quotes que pagaven. El projecte va començar el 1990 a Olot a partir de la iniciativa d'un grup de persones insatisfetes amb el que els oferia el dial radiofònic. Així que amb el lema «Ràdio 90 lliure i cultural, la ràdio resistència de la Garrotxa» ha intentat fer el que el seu últim director, Xevi Baca, anomena una ràdio alternativa. Assegura que era una ràdio lliure, ja que no estava lligada a cap color polític ni a interessos comercials, perquè no tenia publicitat. I en l'aspecte cultural ha intentat potenciar temes que no resulten rendibles a les emissores comercials, com ara alguns programes sobre llibres o un informatiu només sobre temes culturals. I ara s'ha decidit parar abans que baixar la qualitat: «Si ho vols fer bé hi has de dedicar moltes hores i cada vegada costa més trobar gent que hi vulgui dedicar temps d'una manera altruista.» Aquesta no serà la primera vegada que Ràdio 90 deixa d'emetre, ja que fa uns anys ho va fer després d'una multa de 10 milions de les antigues pessetes. Com que no es podia pagar, es va tancar, però les emissions es van reprendre després que la Generalitat imposés restriccions que, de fet, ja es complien, com ara no tenir publicitat, limitar la potència i no fer negoci amb l'emissora. Això sí, va continuar emetent sense llicència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.