Cinisme ve de cine

La política que aplica a Catalunya el sector de la distribució i exhibició de pel·lícules als cinemes només es pot qualificar d'intent de genocidi lingüístic sense pal·liatius. Perquè el fet que, per exemple, aquesta setmana només es puguin veure tres films en català d'entre el centenar de sales on es projecten pel·lícules a les comarques gironines és impossible que sigui només fruit de la llei del mercat que tant reivindiquen i que en qualsevol altre sector liberalitzat situa el consum de cultura en català bastant per sobre d'aquest tres per cent. Amb un cinisme que no se l'acaben (ves, ara resulta que cinisme deu derivar de cinema) avui el sector fa una jornada de tancament patronal per fer-se la víctima. Es queixen d'intervencionisme quan han tingut més de trenta anys per normalitzar la situació lliurement i no els ha donat la gana. La llei que impulsa el govern no fa altra cosa que protegir una part de la població de l'agressió i el menyspreu sistemàtic d'un sector que ara ens vol vendre la pel·lícula com si fos una de por, quan en realitat fa tres dècades que fa comèdia.