Raimon: «Trobar energia per a continuar escrivint és una qüestió de pura fisiologia»
El de Xàtiva estrena cançons dijous a L'Auditori, amb les entrades ja exhaurides
«Trobar energia per a continuar escrivint és una qüestió de pura fisiologia», conclou Raimon, immers en la composició i presentació de repertori nou de trinca l'any en què es commemoren els cinquanta anys d'Al vent. «Tinc guardades anotacions musicals i textos de fa molts anys –apunta quan se li pregunta pel procés de gestació de cançons d'estrena com ara Bagdad 91, Cançó d'un cor que crema, Punxa de temps, Estiu quan són les nou i Mentre s'acosta la nit–. Em pensava que era una cosa que només feia jo, però amb Joan Miró vaig veure que no. Podia pintar un quadre, deixar-lo inacabat i reprendre'l, quan creia que era el moment adequat, al cap de vint o trenta anys.» Aquestes cançons formaran part, a finals d'any o a principis del 2011, d'un esperat nou treball discogràfic del de Xàtiva, per al qual sospesa títols com ara Punxa de temps i Rellotge d'emocions i en què hi ha els arranjaments de Manel Camp i Jordi Badia. «Em falten només tres cançons per gravar-lo», assegura.
El concert de dijous, el primer que Raimon ofereix a L'Auditori després del seu recital monogràfic dedicat a Salvador Espriu l'any 2004, s'alimentarà d'una trentena de temes, uns quants dels quals són, continuen sent, els que bona part de les dues mil persones que ompliran L'Auditori volen escoltar. «Molta gent se'ls ha fet seus i, penso: ‘Si són seus, que els cantin ells!' [riu]. No cal anar a buscar la catarsi grega, però em sembla bé donar-los un plaer. És un goig mutu.»
Raimon tornarà a Barcelona després d'haver protagonitzat, el 23 de febrer, el seu primer recital a la ciutat de València des de l'any 2000. «València no és que m'hagi tractat malament, és que ha tractat malament a tots els cantants –lamenta–. Jo no és que estigui en cap llista negra. No em truquen i llestos.» L'admiració, tanmateix, que li professen les generacions més joves, com es constata en el CD-còmic que, inspirant-se en la seva obra, acaba de publicar el grup Verdcel, continua en augment. «Nosaltres érem quatre gats, ara hi ha molta gent que ho està fent bé. Desitjo que Verdcel, Manel o Roger Mas ajudin a obrir camí.»
