Cossetània i Arola, juntes fan cent

Les dues editorials tarragonines proposen per aquest Sant Jordi un centenar de novetats literàries

Cossetània va convidar ahir, en el ja tradicional acte de presentació de les novetats literàries de Sant Jordi, els autors Toni Orensanz i Rosa Pagès. El primer, periodista falsetà, que després de la bona acollida del seu anterior títol, L'Òmnibus de la mort, proposa ara El falsari, un volum que parteix «d'escoltar els veïns del poble». Sense plantejar-se «què hi ha de veritat o què de mentida», Orenzanz recopila les històries orals de Falset, «però que podrien haver passat a qualsevol lloc del Mediterrani, perquè són històries d'aquest món rural que s'acaba». I la reusenca Rosa Pagès, autora de dues novel·les més i de quatre reculls de contes, s'endinsa ara per primer cop en la novel·la històrica amb Àngels de pedra, una obra «ambientada a Reus en els primers anys del segle XX» que proposa «un viatge pels corrents del pensament utòpic».

Al costat d'aquestes dues obres de narrativa i d'altres, com la de l'ebrenca Francesc Aliern (Mans de fang), Cossetània Edicions proposa per enguany una quarantena de títols. Des de dos nous volums de la Biblioteca Narcís Oller (La papallona i Rurals i urbanes) fins a Lletres de lluita, una recopilació dels articles «en defensa del món rural» de Pep Suñé. Enmig dels quals hi ha llibres d'assaig, de cuina i manuals de muntanya, a més d'El camí reprès, una obra de Maria Teresa Vernet protagonitzada per dones i articulada entorn del conflicte entre l'amor ideal i l'amor passional i les relacions mare-filla.

D'altra banda, Cossetània ha arrancat la col·lecció infantil El meu petit Animalari, «una sèrie de llibres de natura per a la mainada», segons va explicar Jordi Ferré, responsable de Cossetània. I a més, la mateixa editorial vallenca iniciarà la que serà «la primera col·lecció de guies de ciutats europees en català». Els primers volums es dedicaran a París i Londres.

Poesia i teatre

Per la seva banda, Alfred Arola, responsable d'Arola Editors, va destacar ahir la seva aposta «cada vegada més important» per la poesia (amb obres de Francesc Valls-Calçada i Roser Guasch) i el teatre (amb nous títols de la col·lecció Textos a Part, escrits per Pere Riera, Enric Nolla, Joan Lluís Bozzo i Helena Tornero, entre d'altres). Entre els cinquanta títols que integren el seu llistat de novetats, Arola destaca, en l'apartat de ficció, La dona guerrera, de l'escriptora nord-americana d'origen xinès Maxine Hong Kingston, amb traducció de Vanesa Coronado; la novel·la Dels sols i les llunes, de la tarragonina Tecla Martorell; i els dos llibres infantils Les històries de Labepra, escrits i il·lustrats per la jove Laura Bernis, que ara té 16 anys però que va escriure el primer volum quan només en tenia 12, la qual ahir es va mostrar molt satisfeta per la seva entrada per la porta gran en el món editorial: «Tots els nens em coneixen quan faig xerrades als col·legis i em demanen més històries.»

En l'apartat de no-ficció, Arola va destacar ahir el volum Els capitells del claustre de la catedral de Tarragona, d'Esther Lozano i Marta Serrano; i l'assaig Em sento estafada. Una lectura de Simone de Beauvoir, d'Araceli Bruch. A més, el cuiner David Solé i l'arqueòleg i antropòleg i paleontòleg Eudald Carbonell signen conjuntament el llibre Tocats del bolet. Un volum que, sense ser cap llibre de micologia, ni cap receptari de cuina ni tenir «res a veure amb la literatura», té una mica de tots aquests ingredients. L'obra parteix de les trobades entre tots dos autors, els dilluns al vespre, quan Solé cuinava els bolets que li duia Carbonell: «Aprofitava els ingredients que tenia a la cambra i era tot fruit de la improvisació. Però preníem nota de tot el que anàvem fent», deia ahir Solé. Els beneficis de la venda del llibre es destinaran a la Fundació Vicenç Ferrer.

«El llibre electrònic ara no és un negoci però ho serà»

Gairebé la meitat dels llibres que aquest Sant Jordi presenta Cossetània Edicions també es publiquen en format electrònic, segons va explicar ahir el seu director, Jordi Ferré, que hi va afegir: «No tots es poden editar en aquest sistema digital, perquè ara per ara les obres de grans fotografies en color no es veuen bé en format digital». «Hores d'ara, el llibre electrònic no és un negoci, però ho acabarà sent», augurava l'editor. De fet, Cossetània és una de les editorials catalanes que té un nombre més alt de llibres digitalitzats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.