cinema

Una versió que no conquerirà la fama

L'any 1980, el cineasta anglès Alan Parker va rodar en estudi i als carrers de Nova York una pel·lícula sobre les oportunitats que s'obrien a un grup d'adolescents en el món del teatre. La pel·lícula pretenia, per una banda, connectar amb la moda de pel·lícules teenagers que van sorgir a començament dels vuitanta amb la finalitat de provocar la remodelació del públic a les sales i, per altra, ressuscitar un gènere com el musical que estava en crisi, el qual només podia renovar-se a partir de la incorporació de la musica juvenil. L'any 1980 va ser el mateix any en què el cinema musical va oferir Hair de Milos Forman. L'estructura de Fama, construïda a partir d'un seguit d'històries paral·leles que tenien l'escola d'art dramàtic com a epicentre, va permetre que aquestes històries es dupliquessin interminablement donant pas a una sèrie de televisió. També va servir per descobrir una jovenalla anomenada Laura Dern.

Fama de Kevin Tancharoen sorgeix com un intent fracassat de resurrecció del clima de la vella pel·lícula dels vuitanta, adaptant-la als gustos dels adolescents actuals. La intenció no ha passat per tornar a filmar les mateixes històries, ni ressuscitar l'ambient dels vuitanta, sinó simplement intentar comprovar què pot oferir Fama en un moment en què els adolescents s'han convertit en addictes al Disney Channel i els musicals amb què somnien no són les òperes rock sinó els deliris sentimentals de High School Musical. El resultat és una pel·lícula molt tova, que explora tots els tòpics més edulcorats. A diferència de la pel·lícula dels anys vuitanta, allò que sorprèn més de l'operació és com tot s'ha transformat en molt més light. Cap dels protagonistes té problemes de drogues, l'escena mítica que portava els actors del grup de teatre a la projeccions mítiques de Rocky Horror Show ha estat suprimida i les úniques escenes sexuals són una abraçada no consumada entre una aspirant a actriu i una estrella del telefilm. El pecat més gran que cometen els protagonistes és una petita borratxera i els conflictes amb els pares són perquè aquests volen que la noia sigui pianista i no cantant de musicals. De fet, tot el que ofereix la nova versió de Fama és molt poc, la posada en escena és planera i l'acció té molt poc cos. La seva operació rescat, després del fracàs als Estats Units, està pensada com un intent d'atreure Els despistats que, farts de no saber que anar a veure, acaben picant.

Títol original: Fame. EUA, 2009 Director: Kevin Tancharoen Intèrprets: Kay Panabaker, Naturi Naughton i Kherington Payne.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Ester Boquera Diago
Directora de ‘Les publicacions de la Generalitat de Catalunya, 1931-1939

“La Generalitat republicana va editar quasi 90 títols a l’any”

Banyoles
art / música

Més de 40 artistes de diferents disciplines, al Wart Project 24

sant jordi desvalls
música

Joanjo Bosk reprèn la línia poètica amb ‘Cançó de repòs’, de Leveroni

figueres
Cultura

Mor Margot Benacerraf, figura històrica del cinema veneçolà

música

El grup tarragoní Stromboli Jazz Band, en un festival de ‘dixieland’ a Portugal

tarragona
Cultura

La Patum Infantil omple de balls i salts la plaça de Sant Pere

Berga

L’Escola de Teatre La Diana estrena ‘Un Dios salvaje’ a El Canal

Salt
música

Salvador Sobral clourà la 20a edició de l’(a)phònica amb un concert gratuït

banyoles
MÚSICA

Beth Gibbons, bellesa i dolor al Primavera Sound

BARCELONA