l'apunt

Cinisme ve de cine

La política que aplica a Catalunya el sector de la distribució i exhibició de pel·lícules als cinemes només es pot qualificar d'intent de genocidi lingüístic sense pal·liatius. Perquè el fet que, per exemple, aquesta setmana només es puguin veure tres films en català d'entre el centenar de sales on es projecten pel·lícules a les comarques gironines és impossible que sigui només fruit de la llei del mercat que tant reivindiquen i que en qualsevol altre sector liberalitzat situa el consum de cultura en català bastant per sobre d'aquest tres per cent. Amb un cinisme que no se l'acaben (ves, ara resulta que cinisme deu derivar de cinema) avui el sector fa una jornada de tancament patronal per fer-se la víctima. Es queixen d'intervencionisme quan han tingut més de trenta anys per normalitzar la situació lliurement i no els ha donat la gana. La llei que impulsa el govern no fa altra cosa que protegir una part de la població de l'agressió i el menyspreu sistemàtic d'un sector que ara ens vol vendre la pel·lícula com si fos una de por, quan en realitat fa tres dècades que fa comèdia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un concurs de curtmetratges amb mòbil al festival de cinema de Blanes

blanes
patrimoni

Distinció europea per a l’Hort Petit del monestir Pedralbes

barcelona
llengua

Plataforma per la Llengua homenatjarà els seus socis en els onzens premis Martí Gasull

barcelona
PATRIMONI

Enllestida amb èxit la fosa de la nova campana ‘Carme’ de Mataró

MATARÓ
Crònica

Guillem Gisbert, la primera masurca

música

‘Eufòria’ torna al palau Sant Jordi el 30 de juny amb un doble concert

Barcelona
música

Lluís Figueras & The Demons estrena el videoclip de ‘Lagarto Lagarto’

girona
CÒMIC

La il·lustradora Marika Vila guanya el Gran Premi Comic Barcelona

Barcelona
Crítica

Sara Blanch, l’estima d’un cant