Tota una experiència

Va dir Santi Balmes que havia ensenyat el cul al Palau de la Música i que la seva mare està tan i tan disgustada. Aquí no va arribar a tant, però l'espectacle de Love of Lesbian és dels que marquen època, creen adeptes i trenquen parelles per passions irreconciliables. Basat en les cançons dels seus tres discos en castellà, Maniobras de escapismo, Cuentos chinos... i 1999, el directe de Love of Lesbian ha assolit un grau de perfecció que fa menys d'una dècada era inimaginable en el rock independent estatal, com també ho era que s'omplís gairebé tota la sala simfònica de l'Auditori de Girona per rebre un grup barceloní que ja ha acumulat un bon repertori de clàssics, però que òbviament continua sent una raresa per al gran públic, un concepte cada vegada més difuminat en el món de les xarxes socials.

Els músics encara no s'han acostumat del tot a tocar en llocs tan formals com ara el Palau i l'Auditori, i per això acaben fent conya sobre la presència a la sala d'una hipotètica infanta, però al final trenquen el protocol vestits de «superherois del Baix Llobregat», amb uniformes delirants i capa inclosa, saltant i ballant entre un públic que, després de dues hores de muntanya russa sonora i emocional, ja no sap com reaccionar a la magnífica provocació, i riu i balla com feia temps que no ho feia en un concert, si més no en un auditori amb hostesses. Més enllà de les disfresses i el sarau final, però, queden en la memòria dues hores de música sorollosa i bella, de distorsió i cors enganyosament angelicals, de melodies animades i tornades amb efectes euforitzants. Tota una experiència.