Literatura de combat
Saramago ven, de mitjana, 15.000 exemplars de les seves novel·les en català
Des de la concessió del premi Nobel de literatura, la fama de Saramago va créixer exponencialment. A Catalunya la literatura d'aquest escriptor compromès i prolífic ha interessat a milers de lectors. La prova és que la majoria de la seva obra ha estat traduïda al català i que les visites de Saramago a Barcelona eren habituals. Així ho explica l'editora d'Edicions 62, Pilar Bertran, que defineix l'autor portuguès com “un autor de la casa”. “Li teníem molta estimació personal i ell veia el català com una llengua a la mateixa alçada que totes les altres. Tenia un gran respecte pel català”, assegura Bertran. L'editora constata que Saramago té un gruix importantíssim de lectors fidels en català, ja que la mitjana de títols venuts de les seves novel·les és de 15.000 exemplars, una xifra molt respectable.
Pilar Bertran recorda que a Saramago li feia una especial il·lusió el grafisme de les cobertes de les edicions catalanes dels seus llibres, ja que la seva editorial portuguesa, Caminho, “que li va durar tota la vida”, només inclou tipografia. Ara el Grup 62 té pendent publicar un segon volum d'articles de l'autor.
Xavier Folch, director literari del Grup 62, es va encarregar directament de moltes de les edicions catalanes de Saramago. La primera persona que li va parlar de l'escriptor lusità va ser Manuel Vázquez Montalbán, “que amb paràmetres estètics molt diferents però amb moltes afinitats ideològiques, va arribar a ser molt amic de Saramago”. “La seva és una literatura de combat. Ara que no està de moda la literatura compromesa, Saramago ha posat la seva obra al servei dels explotats”, assegura. L'editor també remarca el “sentit de l'humor corrosiu” de l'escriptor, així com la seva “gran coherència ètica i estètica”.
La literatura de Saramago és molt familiar també al traductor Xavier Pàmies, responsable de les versions catalanes d'una desena de llibres de l'autor de l'última època, entre ells alguns dels més exitosos, com Tots els noms i Assaig sobre la lucidesa. Pàmies destaca que l'última producció de l'escriptor té un “llenguatge molt planer, són novel·les que semblen paràboles allargassades”. Pel traductor, en els últims anys, sobretot arran del premi Nobel, la figura mediàtica de l'autor havia sobrepassat la seva literatura: “Crec que la seva literatura s'havia empobrit però se li ha de reconèixer el mèrit d'aconseguir un ritme fluid i un estil de puntuació amb diàlegs incorporats, que funciona molt bé”, afegeix Pàmies.
Compromís i iberisme
A la resta de l'Estat, intel·lectuals, escriptors i polítics van lamentar la pèrdua de l'autor. La ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, ha definit l'autor d'“home compromès amb les víctimes, progressista i molt d'esquerres”. La directora de l'Institut Cervantes, Carmen Caffarel, creu que Saramago és “el més ferm hereu de la llarga tradició de l'iberisme portuguès, un escriptor arriscat i sense concessions”. L'actriu i cantant portuguesa Maria de Medeiros ha exclamat: “Va ser un amic que sempre va estar a prop de la gent, la realitat i els seus amics, i un grandíssim escriptor universal”.
A Portugal les reaccions també van ser unànimes. El president lusità, Aníbal Cavaco Silva, va lloar l'obra de l'autor de Caïm: “És un escriptor de projecció mundial. Serà sempre una figura de referència de la nostra cultura, que s'ha de donar a llegir i conèixer a les futures generacions”.
