El Fitag com a destí
Ramon Perera i Rafael Vega dirigeixen l'espectacle commemoratiu de la desena edició del Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona, ‘Estació final'
“No trobava que tingués autoritat moral per descartar ningú en la tria per a l'espectacle”
Dimarts vinent comença la desena edició del Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona (Fitag), a les 7 de la tarda, amb l'espectacle inaugural, Èdip o la culpa la té el meu pare, una coproducció de la mostra de la companyia Ma Mare No Em Deixa –ja van ser a la mostra l'any passat amb El bon malalt–, amb la direcció de Lluís Elias i formada amb intèrprets provinents del graduat en arts escèniques de l'escola teatral El Galliner. Ara bé, amb el que s'han esforçat més en el festival és en l'espectacle commemoratiu de la desena edició, Estació final.
Si reculem en el temps, l'any 2006, la programació del festival incloïa la participació d'un grup de Sevilla, En Azul Teatro, que va presentar l'espectacle Soy un vals. Va ser un bon espectacle, dirigit per Ramon Perera (escena) i Rafael Vega (música). L'any següent, el festival va establir el discutible sistema de coproducció, i un dels afavorits va ser En Azul Teatro, que van fer un bon ús de l'ajuda per presentar un altre molt bon espectacle, ¿Qué será?. Des del 2006, Perera ha assistit en totes les edicions del Fitag, i aquesta serà la cinquena. Aquest vincle va ser el motiu principal pel qual es va anunciar que a ell i a Vega se'ls encomanava Estació final. El nombre d'implicats, comptant els intèrprets, els músics, el cor i el quadre tècnic, és enorme. A sobre l'escenari, hi haurà gairebé una quarantena d'intèrprets, tots amateurs, provinents d'un procés de selecció que al final no es va dur a terme perquè Perera no va descartar ningú –“no tenia autoritat moral per fer-ho”, diu–, però li va ser útil per veure quin paper adjudicaria a cadascú. Perera, que és a Girona amb Vega des del 9 d'agost –han assajat cada dia a la Casa de Cultura de 10 del matí a 2 de la tarda, i de 5 de la tarda a 10 de la nit–, confessa que va ser ell mateix qui va apostar per un espectacle de gran format, malgrat que era conscient de la dificultat de l'empresa, però considerava que havia de ser una celebració “que la gent recordi.”
Punt de convergència
Ramon Perera explica que l'espectacle, de cap a una hora i mitja de durada que es podrà veure al Teatre Municipal de Girona divendres i dissabte (19.30 h), està compost de tres actes, que no estan delimitats perquè es tracta més d'una estructura interna: “L'obra la protagonitzen dotze personatges –explica el director– que persegueixen els seus somnis, l'estació final, i han arribat a una situació extrema. Tots convergeixen en un punt, van en un tren i malgrat que en el títol es diu estació, aquesta és un lloc conceptual. Hem creat una mena de context audiovisual per situar les accions, no és cap escenografia realista, i les escenes poden passar en qualsevol lloc i moment.” Perera vincula aquí el concepte amb el Fitag: “Vam pensar com era el festival, una destinació, un punt de trobada en què coincideixes amb molta gent diferent, alguns dels quals han superat un bon grapat d'obstacles per poder estar a Girona, per arribar a aquest punt d'unió”.
Els textos, menys un poema, són originals, i la música, l'ha composta el mateix Vega. L'idioma principal és el català. Hi ha, però, part del text en castellà, anglès, alemany, francès i italià. Perera explica que la inspiració li ve d'autors i directors catalans contemporanis, com Joan Ollé, Quim Monzó o Sergi Belbel, i reconeix que la manera de fer del lloretenc Xavier Albertí, el format de cabaret literari, és un dels seus referents principals. El director sevillà agraeix la implicació tant dels actors i actrius com dels músics. En l'espectacle, hi participen l'Orquestra de Girona, el Cor de Cambra de la Diputació de Girona, dirigit per Pablo Larraz, el grup Background Brothers, el Girona Jazz Project i el pianista Claudio Suzin, professor del Conservatori Isaac Albéniz de Girona.
