Triple mort de Monica Vitti

El 4 de maig de 1988, el diari Le Monde publicava la notícia que Monica Vitti s’havia suïcidat. La notícia estava signada per Jacques Siclier, el crític de cinema oficial del diari. El text explicava que l’actriu havia traspassat la matinada del 3 de maig i que en aquell moment tenia 56 anys. No donava cap més informació i l’article continuava explicant la vida artística de Monica Vitti des de L’Avventura (1960), de Michelangelo Antonioni, fins als seus treballs dins de l’àmbit de la comèdia italiana, especialment La ragazza con la pistola, de Mario Monicelli.

Dos anys després que Le Monde anunciés la seva mort, Monica Vitti va inaugurar la secció Un Certain Regard, del festival de Canes, amb la seva primera pel·lícula com a directora, Scandalo Segreto. Ella hi era present. El títol podia ser entès com una prova del seu caràcter autoreferencial. L’únic treball que Vitti faria com a directora explicava la història d’una dona casada –Monica Vitti– amb un americà –Elliot Gould–. Un dia li regalaven una petita càmera de vídeo per enregistrar les infidelitats del seu marit. La càmera era un regal enverinat que podia portar-la cap al suïcidi. És curiós que després d’aquest seu debut com a directora, l’actriu no va tornar a rodar cap més pel·lícula, a excepció del seu treball com a actriu en una discreta TV movie feta aquell mateix any.

Monica Vitti va desaparèixer de davant i de darrere de les càmeres l’any 1990, però va mantenir una discretíssima presència pública, fins que l’any 2002, que fa l’única presència publica en una representació teatral. Aquests dies el seu marit explica que se li va detectar una malaltia degenerativa que la va apartar de l’esfera ciutadana. Ningú va saber-ne res més, d’ella, fins que aquesta setmana tots els diaris han publicat la seva necrològica real, que ha desmentit aquella primera publicada en vida l’any 1988.

Aquesta estranya història ens pot portar a reflexionar sobre les tres morts de Monica Vitti i ens pot fer pensar moltes coses. La primera mort és una mort fictícia però que va arribar a ser impresa. La publicació de la notícia ens porta a preguntar-nos per què Le Monde va matar Monica Vitti quan era viva. En un llibre sobre la història de les fake news, el cas figura com un exemple aclaridor de com el periodisme massa sovint s’oblida de verificar les fonts d’informació.

L’any 1988 no hi havia internet, les notícies circulaven de pressa però a una altra velocitat. D’on va treure Jacques Siclier la notícia del suïcidi? Com va arribar la fake new a la redacció? Va confondre el periodista la realitat amb la ficció? Potser no sabia que la dona que desapareixia en una illa al començament de L’Avventura d’Antonioni era Lea Massari i no Monica Vitti?

La veritat és que quan aquesta setmana hem vist que després de la seva primera mort, l’actriu ha sobreviscut 34 anys, potser ens ha sorgit la idea de com repensar el seu silenci. És curiós que aquesta primera mort fos com la mort simbòlica que anunciava el seu progressiu comiat. La segona mort es va produir catorze anys després, i va ser la mort que va implicar l’eclipse definitiu de l’actriu. La malaltia va fer que es retirés de tot i que no tornés a ser visible. La seva imatge va quedar fixada en la iconografia de la joventut, mentre ella vagava tancada en el seu peculiar deserto rosso. Com Greta Garbo, no va envellir mai davant les càmeres. Mai sabrem què va fer els darrers anys de la seva vida. La malaltia va invisibilitzar-la.

Ara Monica Vitti ha passat a ser, sobretot, aquella actriu que va viure un temps en què el gran cinema d’autor podia conviure amb la millor comèdia italiana i en què les grans actrius transitaven sense complexos d’un territori a l’altre.