Una vida convencional

Els alacantins Enclavados Teatro van fer dimecres a la nit, al Centre Cultural la Mercè, la primera funció a Girona de Como cuando soplas las velas, una coproducció del Fitag, que segueix les mateixes coordenades de l'espectacle de l'any passat, Con charcos en los ojos. A l'espectacle de dimecres se'ns presenta una colla d'amics, cinc, anomenada el Club dels Divendres a la Tarda, i se'ns relata la seva vida en comú, des de la infància, al col·legi, fins a la maduresa i l'arribada dels cops durs de la vida. Depèn de com s'expliqui, pot tenir interès; de la manera que ho ha fet Enclavados, en aquest cas Alberto Giner, autor del text i director de la peça, per molta il·lusió que hi posin els intèrprets, correctes, no en té cap. Tot és enormement convencional: cinc amics, tres nois i dues noies, que passen per allò que tothom ha passat, això és pel col·legi, per l'adolescència i la descoberta del sexe i de la pròpia identitat sexual, desenganys amorosos i drama per fer saltar la llàgrima de l'espectador, el qual fins llavors s'havia alimentat de suposades rèpliques enginyoses i sucre, molt de sucre, poesia en prosa: “Els segons queien del rellotge i jo m'hi arrapava com el coala a l'arbre” o “el que he fet amb tu, només ho he fet amb tu”. El tipus de text que el públic es podia trobar, de fet, ja ho anunciava el programa de mà en la primera frase, que no és precisament elaborada: “La vida és una mica merda a voltes”. Els problemes dels espectacles d'aquest grup, que aspira a la professionalitat –s'han format i preparat per això, tot i que de moment no en viuen, i ho expliquen en un vídeo que es va projectar a l'inici del festival–, tenen a veure amb el tipus de textos que decideixen portar a escena, que són pretensiosos perquè cerquen submergir-se en l'ànima dels protagonistes i només aconsegueixen dir obvietats, una rere l'altra, de manera que cal recórrer a l'humor com a vàlvula d'escapament. Tot es converteix així en un conjunt de gags, en què el més important és fer-los esclatar en el moment just perquè el públic rigui. Aquest és un d'aquells grups, com Porinercia, o Ma Mare no em Deixa, que no s'explica què hi fan al Fitag, perquè si el seu desig és viure de les arts escèniques, és entrar en el món professional, el seu lloc és en fires on els vegin programadors, que són els que finalment compraran els espectacles i els faran rendibles.

Avui i demà són els dies de més activitat del Fitag. Els primers a actuar són els joves gironins Octopus Naïf (13 h), que ofereixen la peça de teatre de carrer Obra social. A la tarda, a les sis, a La Planeta, repetirà la companyia Artefacto, amb Global-ika. El juego de los territorios, mentre que a dos quarts de vuit del vespre tindrà lloc l'estrena de l'espectacle L'estació final, commemoratiu de les deu edicions del Fitag. A les deu del vespre, tres espectacles comencen simultàniament: al pati de la Casa de Cultura, Pinocchio, dels italians Teatro Finestra, d'Aprilia; al pati de les Magnòlies, els anglesos Central Youth Theatre, de Wolverhampton, presentaran Robin Hood - men in tights, mentre que a l'espai l'Alternatiu es repetirà la posada en escena de Gemma Pèl, dels gironins Je m'Appelle Gemma Pèl. Pel que fa al Fitag als Municipis, Anglès, Palamós, Maçanet i Blanes viuran funcions d'espectacles que s'han presentat al festival.