"Quan escric, no pretenc entretenir"
El terme bàrbar té diferents accepcions, però la que vol aplicar Joan Esculies (Manresa, 1976) al seu recull de contes és més aviat la d'estranger. Els seus contes, d'influència anglosaxona, també tenen alguna cosa "d'estadi intermedi entre el salvatgisme i la civilització" (DIEC), però no de "fet amb una ignorància grollera de les regles", perquè estan molt ben escrits.
Contes bàrbars, publicat amb la cura habitual d'Edicons de 1984, són "set contes contemporanis de la nostra època, en un món molt poc civilitzat, confús, desconcertant, amb un home vist com una mercaderia", explica l'editor Josep Cots.
"Són uns contes molt urbans que no busquen donar solucions, però sí obrir un debat o una reflexió a l'entorn de les situacions que plantejo, combinades amb les experiències de cada lector", detalla Esculies, que el 2002 va guanyar el premi Ciutat d'Elx amb la seva primera obra, la novel·la L'ocell de la pluja, i el 2005 es va endur el Mercè Rodoreda amb Tràilers, un recull de 85 contes breus.
Tot i que tant autor com editor coincideixen a dir que no són contes moralitzants, és evident que se'n poden extreure lliçons. "Hi ha una denúncia de diferents temes, perquè quan escric no pretenc entretenir; el que passa és que com que, per exemple, no tinc una tribuna a la premsa, exposo el que em neguiteja a través dels contes". I quins són aquestes temes? Doncs sobretot la immigració, però també les servituds de la premsa, els suïcides, l'empremta que deixen els nord-americans arreu i, entre altres de més submergits en l'iceberg que són els bons relats, la insatisfacció, tan humana i tan present.
