cultura

cultura

El fotògraf Igor Kostin i el reporter Tomàs Alcoverro comparteixen el Liberpress

El premi, que es lliurarà el 7 d'octubre a l'Auditori de Girona, distingeix també l'escriptor Ramiro Pinilla, el cantant Claude Martí i el físic Leonard Mlodinow

El 26 d'abril de 1986, quan feia només unes hores de l'accident de Txernòbil, el fotògraf Igor Kostin (Moldàvia, 1936) va llogar un helicòpter per sobrevolar la zona sense saber exactament què hi veuria ni quins riscos estava a punt d'assumir. De tota la pel·lícula, només va poder salvar una fotografia, l'única que no va quedar desintegrada per la radioactivitat, però va ser suficient perquè el desastre nuclear més greu de la història fes la volta al món. Tot i saber-se exposat a un perill evident, va tornar més vegades a l'anomenada zona d'exclusió per donar compte de la magnitud d'un desastre humà i ecològic d'efectes devastadors a curt i llarg termini, tal com demostra en el seu llibre Txernòbil. Confessions d'un reporter (Ed. Efados). Kostin, el primer reporter que va documentar el drama de Txernòbil al preu de deixar-hi la pròpia salut, és el nou Premi Liberpress que concedeix l'associació gironina de premsa, aquest any compartit amb el degà dels reporters de guerra catalans, Tomàs Alcoverro (Barcelona, 1940), especialista en l'Orient Mitjà i actualment corresponsal a La Vanguardia.

En les categories temàtiques del Liberpress, que aquest any es presenten amb un cartell del dibuixant Fer, han estat distingits el cantautor i poeta occità Claude Martí, per haver difós amb els seus temes els valors de llibertat i humanitat (Cançó); l'escriptor basc Ramiro Pinilla, autor de la trilogia Verdes valles, colinas rojas (Literatura), i el físic nord-americà Leonard Mlodilow, un científic atípic que alterna la divulgació a través dels llibres escrits en col·laboració amb Stephen Hawking amb la creació d'enginyosos jocs d'ordinador i la producció cinematogràfica amb gent com Steven Spielberg o la companyia Walt Disney (Camins). També han estat distingits l'Associació Amel, pel treball humanitari als suburbis del Líban (Associació); el Centre Buñuel de Calanda, per l'alta qualitat d'un espai cultural sorgit d'un lloc humil (Cinema); Maria Nowak, impulsora de microcrèdits per als marginats d'Occident (Catalunya), i els civils morts a Marjaiun durant el conflicte del Líban amb Israel del 2006, en què un comboi de la Creu Roja va ser massacrat per l'exèrcit israelià (Memorial).

Tots els premiats han confirmat la seva assistència a l'acte de lliurament, el dijous 7 d'octubre a l'Auditori de Girona (20 h) i durant el qual es retrà un homenatge pòstum a José Antonio Labordeta, a qui tot just l'11 de setembre passat es va poder lliurar, estant ja molt malalt, el premi Camins 2009.

Uns premis únics a Catalunya

Els Liberpress han distingit en les seves dotze edicions personalitats com ara Ryszard Kapuscinski, John Lee Anderson, Konstantinos Costa-Gavras o Tom Sharpe. Esgrimint aquest prestigiós palmarès, el president de l'associació, Carles McCragh, va afirmar ahir que “aquests són uns premis únics a Catalunya, i a tot l'Estat, comparables només amb el Príncep d'Astúries”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.