Creadors ebrencs contemporanis des dels anys seixanta
L'Escola d'Art de Tortosa aborda en una exposició l'essència de 13 artistes
Tretze banderoles de gran format amb fotografies artístiques i en blanc i negre dels tretze protagonistes de la mostra i realitzades pel fotògraf tortosí Guille Barberà precedixen l'entrada a l'exposició L'evolució del llenguatge artístic. Creadors dels anys 60, l'exposició de producció pròpia que ahir va inaugurar a l'Escola d'Art de Tortosa el president de la Diputació, Josep Poblet. Aquest preludi fotogràfic ja diu molt del que vol ser la proposta. «No és una exposició d'obres, sinó de creadors», argumenta el seu comissari, l'artista tortosí i també professor de l'Escola d'Art, Leonardo Escoda. Així, l'exposició oferix una pinzellada de l'essència de tretze artistes ebrencs –la majoria de Tortosa i algun d'Amposta– que a la dècada dels anys seixanta ja «feien militància de la creativitat», apunta Escoda. Aquests tretze creadors són Juan Antonio Blanc, Ferran Cartes, Ferran Chavarria, Roberto Escoda, Joan Escudé, Pere Falcó, Albert Fabà, Frederic Mauri, Manolo Ripollés, Jaume Rocamora, Cinta Sabaté, Pere Valldepérez i Ferran Vilàs. «Són només alguns. N'hi ha més, però a l'hora de triar-los hem tingut en compte la pluralitat de les seues propostes», argumenta el comissari, tot precisant que hi ha dissenyadors industrials com Juan Antoni Blanc, dissenyadors gràfics com Ferran Cartes, vitrallers com Pere Valldepérez o grafistes com Ferran Chavarria, a més de pintors de diferents estils –des de l'abstracció de Pere Falcó al detallisme de Roberto Escoda–, dibuixants o escultors. «No tots són artistes, però tots ells són creadors», afegix Escoda, que com a comissari de l'exposició ha intentat buscar l'essència de cada artista exposant una part de la seua obra –no més de quatre o cinc peces– i una breu ressenya que inclou un petit currículum de cada artista i una reflexió literària sobre la seua obra. Així, de Cinta Sabaté destaca el seu univers femení; de Rocamora, les composicions essencials, i de Manolo Ripollés, que basa la seua creació en la literatura. «Moltes de les obres que s'exposen són actuals –almenys una està feta expressament per a l'ocasió– i continuen sent contemporànies al seu temps», diu el comissari, que reivindica la part més antropològica i social de la mostra.
L'exposició estarà oberta fins al 30 de juny coincidint amb l'horari de l'Escola d'Art i al juliol es podrà veure a Tarragona, i coincidint amb la inauguració a la capital del Camp es presentarà un llibre que documenta la proposta.
